El laberint de l’ocupació. Crítica del llibre


Si a algú li demanessin què diferencia les crisis de l’economia espanyola de les dels països veïns, la resposta seria òbvia: l’atur . L’atur a Espanya voreja el 25% (més del 30% a les comunitats del sud), supera amb freqüència la cota del 20% i no baixa del 10% en els anys de bonança. Forma part del nostre paisatge habitual i es tracta d’una brutal anomalia que fa dubtar de la capacitat espanyola per homologar-se amb altres economies de l’euro.

Vist més de prop, el problema no és que l’economia espanyola no creï ocupació quan les coses van bé. Ho fa: més de 4 milions entre el 2002 i el 2007. El problema és que gairebé tota aquesta ocupació és de baixa qualitat i l’absorbeix majoritàriament la immigració, que s’activa en els períodes d’expansió. Això sí. Desapareix tan ràpid com ha arribat. I el que és pitjor, no redueix l’ atur existent (d’1,9 a 1,8 milions d’aturats entre el 2002 i el 2007). És a dir, hi ha un abisme insalvable entre les expectatives i el que l’economia dóna de si. És així com els fills de la classe mitjana, formats per a llocs de treball més qualificats, es veuen obligats a acceptar feines per sota de la seva qualificació, a emigrar o a continuar a casa amb els pares….

Aquest és, a gran trets, el punt de sortida del llibre de Miquel Puig, que indaga en els mals de l’economia espanyola (i catalana). L’autor troba les causes d’aquesta anomalia en el model de creixement espanyol del període 1980-2010, en què la construcció i el turisme de masses han monopolitzat el creixement i han desplaçat (de les prioritats polítiques, del crèdit bancari, de l’imaginari col.lectiu) altres activitats que, com la indústria, creen més bons llocs de treball i incrementen la competitivitat.

Miquel Puig anomena el primer creixement extensiu: fer el mateix amb més gent. En contraposició al model intensiu: fer les coses més bé. Alemanya seria l’exemple d’aquest segon model. Focalitzat en la indústria, de creixement més lent però estable, capaç de crear ocupació de qualitat i socialment cohesionat. El creixement extensiu ha florit als països del sud, encara que enlloc en la mesura com ho ha fet a Espanya.

Miquel Puig no retreu als empresaris que hagin elegit la segona via. Posats a escollir, raona, sempre optaran pel camí més fàcil i menys arriscat. “Reproduir l’activitat sempre és menys exigent que el canvi continu del model intensiu”, assegura. Millor construir hotels, doncs, que no pas desenvolupar tecnologia. El problema és el que ve després: una societat una mica més mediocre, menys cohesionada, amb menys oportunitats per a la seva població? Per què es persisteix, doncs, en aquesta via? Perquè mana l’agenda de les finances, la construcció, les grans empreses regulades. No la de la indústria.

Hi ha escapatòria a la maledicció? I tant! El País Basc ha reduït sensiblement l’atur durant aquest període. Gràcies al concert fiscal, pensareu. Probablement. Però també gràcies a una agenda industrial, diu Puig.

Contràriament, Catalunya, país de vocació germànica, hauria abandonat la recta via per, després de la crisi dels vuitanta, entregar-se al turisme de masses i la construcció. Això sí, pagant un preu. Catalunya hauria deixat de ser la societat cohesionada que va ser. La demògrafa Anna Cabré , a qui Puig recorre, va encunyar en el seu dia el terme “model català de reproducció” per descriure aquest engranatge. Baixes taxes de fertilitat per invertir en educació; ascensor social en ple funcionament i una burgesia que invertia en la indústria? Això és el que s’ha perdut. I això és el que demana Puig que es recuperi.

(Publicat al suplement Diners de La Vanguardia el diumenge 22 de setembre del 2013. Crítica del llibre de Miquel Puig, Edicions 62)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s