Un bar, un forn, una crisi

Quins serveis necessita una comunitat per viure? L’experiència diu que un forn i un bar. El bar pot venir amb xinès inclòs, o no. El forn és l’únic comerç que, ara per ara, suscita el consens alimentari dels veïns. El bar acaba fent de centre social. És el lloc on queda la gent que s’ha perdut i vol trobar-se, on s’acull els que dinen fora de casa. L’oferta del forn va creixent (primer la llet, la beguda, després els ous…), esgarrapant l’espai que hauria ocupat una botiga de queviures tradicional.
Un bar i un forn. Són els serveis a què aspiren les promocions immobiliàries acabades els darrers anys. Fins no fa gaire, les promocions també optaven a tenir una oficina bancària. Sovint l’oficina arribava abans que els ocupants de la promoció. Te la descobria l’home que t’acabava de vendre el pis. T’hi presentava un apoderat “amic” que segur que t’acabava fent la hipoteca. Ara ja no, ara les oficines bancàries van de retirada i van tancant una darrere l’altra.
Un bar i un forn. És el que predomina en moltes de les promocions de la perifèria metropolitana. Un hi arriba, aparca el cotxe i el que descobreix són edificis mig plens i les plantes baixes buides. En algunes encara s’hi pot veure el cartell de la immobiliària i el color trist que tenen els locals fracassats. D’altres ni tan sols s’han ocupat mai. Són el resultat d’aquest costum tan nostrat de fer els edificis amb molts locals comercials als baixos perquè així s’asseguren l’èxit més ràpid de la promoció. Aquest costum ha durat més enllà del que era raonable. Més enllà de la bombolla i del canvi de costums de la gent, disposada a desplaçar-se uns quilòmetres en cotxe per comprar, a moure’s pel preu i, si pot ser, a moure’s només un cop per setmana.
El bar i el forn són un clàssic del comerç. El comerç és el grau zero de l’emprenedoria. Requereix una inversió mínima de capital. És, a més, una iniciativa que es nodreix sovint de la saviesa popular. Mana l’olfacte i no la consultoria. Tothom s’hi veu capaç. Per aquesta raó, malgrat ser una víctima massiva de la crisi -només cal veure l’aspecte que té ara la Diagonal costat mar o la mort comercial de la Via Augusta a Barcelona-, també és l’escenari de moltes iniciatives. ls quasi set anys de crisi han portat de tot al comerç: l’explosió de l’oferta alimentària a un euro; la reconversió del millor comerç barceloní al turisme de cap de setmana; l’ascens i caiguda del discount i els cupons en serveis com les perruqueries, la cosmètica i els restaurants; la febre de les fruiteries, de les iogurteries i dels sushi take away (també del sushi low cost , que fa témer per l’origen de la tonyina), les botigues de magdalenes ensucrades, les cooperatives de proximitat que tan aviat venen un rave com un ou…
Diuen que el que més s’obre ara són unes botigues horroroses pintades de color de consultori mèdic on el que et venen són cigarretes electròniques.
Si més no, farem salut.

Anuncis

Un pensament sobre “Un bar, un forn, una crisi

  1. M’agrada. Enhorabona pel blog! Ja era hora… 😉 I el resultat, seguint amb el tema, són promocions dormitori, quasi fantasmes, encara que hi visqui gent. Però, qui s’arrisca a ser el primer i aguantar uns anys sense beneficis quan la crisi t’apunta amb el carregador ple?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s