D’aquí cinc anys

Lehman, Fukushima, Volkswagen, Facebook… quan la història avança a cop d’accident

“El futur menys probable és aquell en el qual res no canvia” diu per presentar-se Jordi Serra, consultor especialitzat en prospectiva. Serra participa en una xerrada organitzada per arquitectes a l’Espacio Simón, un edifici industrial del Poble Nou on abans es fabricaven endolls i que ara acull activitats culturals i serveix per exposar la domòtica d’aquesta empresa.
Serra té raó. L’economia treballa amb una perspectiva curta del temps. El món dels diners encara més. Quan analistes i inversors parlen del llarg termini, pensen a tot estirar en cinc anys. I ja així els entra vertigen. Al món dels diners es parla molt d’assumir riscos. Però en realitat molt pocs actors surten del perímetre que dibuixen les anàlisis de les grans cases d’inversió. I, per descomptat, ningú no pensa en imprevistos. Encara que existeixin. Els últims deu anys són plens de grans ruptures que canvien, si no la història, si almenys la interpretació que d’ella se’n fa.
El 2007, Nassim Nicholas Taleb va escriure un best-seller, “El Cisne Negro. El valor de lo altamente improbable” en el qual es referia a aquests sobresalts. Als accidents en els quals ningú no pensa, però que són més freqüents del que asseguren les estadístiques convencionals. I que obliguen a repensar el funcionament de la societat.
Tres exemples recents. El 2008 va fer fallida el banc d’inversió Lehman Brothers. Avui és difícil recordar la sorpresa que va provocar aquell fet. La banca es va recuperar, però fora d’Occident van prendre bona nota de la pèrdua del prestigi de Wall Street. (“Són aquests els tipus que gestionen els nostres diners?”). El març del 2011, un terratrèmol va provocar l’accident nuclear de Fukushima, al nord del Japó. On més impacte va tenir aquell esdeveniment va ser a Alemanya, on la classe política va posar data al tancament de les centrals atòmiques i va obligar a canviar el paradigma del sector energètic empresarial. El 2015 Volkswagen va ser sorpresa falsejant els índexs de contaminació dels vehicles dièsel. El grup alemany n’ha sortit bastant ben parat, però l’“accident” ha accelerat el camí cap al cotxe elèctric.
Ara Facebook. Una consultora política, Cambridge Analytica, ha estat acusada d’utilitzar els perfils de més de 50 milions d’usuaris sense el seu consentiment per manipular eleccions a mig món. L’escàndol pot transformar en ansietat la natural alegria amb què la gent comparteix de manera habitual les seves opinions i moments de la seva vida privada a les xarxes socials. De moment, el cofundador d’aquesta empresa, Mark Zuckerberg, haurà de comparèixer davant del Congrés dels EUA. Però les conseqüències de l’“accident” són encara per determinar.
Els accidents fan avançar la història, que poques vegades es mou en línia recta. L’economia fa funcionar el món. És la primera autoritat de referència i això tranquil·litza els governs. Però es queda curta a l’hora d’imaginar com serà el futur. No ja dels propers cinc anys. Sinó dels propers dotze mesos.

 

(Publicat a La Vanguardia el 24 de març del 2018)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s