‘Heimat’

El dimarts passat, al Círculo Ecuestre, es va traspassar una línia invisible amb un llenguatge brutal i inapropiat

Darrerament es torna a parlar a Alemanya de “Heimat”, un mot suggerent però relliscós. Un concepte que va preocupar els homes del romanticisme, que en van escriure molt, i que tant est pot traduir com “pàtria” o com “casa”, encara que cap de les dues accepcions n’arriba a copsar tot el significat. Un terme que la societat alemanya va oblidar acabada la II Guerra Mundial després que el règim nazi el contaminés per un bon temps. Ara, a Alemanya es parla de crear un ministeri del “Heimat”, projecte que té molt a veure amb una societat que es busca ella mateixa enmig de la globalització, de la crisi migratòria i de l’ascens de l’extrema dreta.

En realitat, però, l’amnèsia sobre la identitat li ha anat bé a Alemanya. En els darrers temps, la seva influència s’ha estès per Europa. Com a poder econòmic i com a referència política (i això últim malgrat les seves reticències). En aquesta expansió han jugat un paper clau les empreses, que han creat llocs de treball a les filials i s’han sabut adaptar als nous territoris. No ha estat fàcil fer-ho sense ferir sensibilitats. Ni per passat històric ni per la important distància cultural entre nord i sud europeus.

La presència empresarial alemanya ha estat vehiculada tradicionalment la AHK, la Càmara de Comerç Alemanya a Espanya. La AHK té un segle de vida i agrupa les grans empreses alemanyes amb filials al territori. I és la prova de la importància que Alemanya dóna a les seves empreses al món. Quan els executius de l’AHK parlen en públic, saben que estan parlant també en nom dels interessos d’Alemanya. La seva visió de la política local pot semblar freda i distant. Però sempre és correcte i respectuosa. Saben que estar aquí és important per als seus interessos. Perquè aquí el talent (el mateix talent) es paga un 30% més barat que a Alemanya.

Els negocis alemanys a Catalunya tenen una altra cara. Es diu Kreis Deutschsprachiger Führungskräfte (KDF), Cercle de Directius de Parla Alemanya. Va ser creada el 1974 i la llengua n’és el vincle d’unió (a l’associació hi ha també austríacs). Al KDF hi ha més professionals que grans empreses i és una xarxa de networking de la comunitat alemanya a Barcelona.

El dimarts passat, un membre del KDF, un comercial del marketing, va interpel·lar el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, en un dinar al Círculo Ecuestre. Li va dir que tots els polítics sobiranistes, Torrent també, haurien d’anar a presó per haver explicat mentides durant trenta anys. El KDF va tancar la polèmica dient que era una opinió personal i que n’hi havia d’altres (que allà no es van expressar). Però aquell dia es va traspassar una línia invisible. En un llenguatge brutal adreçat a la primera autoritat del país on resideixes i on fas els diners. Un extrem que, molt intel·ligentment, els empresaris alemanys sempre han evitat. Que expressa un gran desconeixement del país on vius. I que ofèn l’accepció més benigna, i segurament la única possible, que se li pot donar avui al “Heimat”, el de sentiment de pertinença. Tant per als que se senten alemanys, com per als que se senten catalans.

 

(Publicat a La Vanguardia el 10 de març de 2018)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s