Els pollastres perduts

El col·lapse de la cadena logística que subministra a KFC revela la complexitat de l’economia moderna

Hi ha les pizzes, les hamburgueses, les salsitxes… I després hi ha Kentucky Fried Chicken (KFC). Els fans del menjar ràpid asseguren que no hi ha res tan contundent ni menys políticament correcte que els trossos de pollastre que KFC serveix arrebossats. L’arrebossat és important. És en el rocós fregit (i en els misteriosos ingredients no revelats) on es troba el focus diferencial de l’empresa. Ja es poden oblidar de saber d’on surten els pollastres (com informen ja alguns competidors). Aquí no importa si s’han arrossegat lliurement sobre el blat de moro o si han viscut engabiats. A KFC, el decisiu és el fregit. Els pollastres arriben de fora.
Encara avui, més de la meitat de restaurants d’aquesta franquícia de menjar ràpid al Regne Unit continuen tancats. No hi ha matèria primera. No arriben els pollastres. El funcionament de KFC, com d’altres empreses de menjar ràpid, depèn d’una complexa cadena logística. És una activitat externalitzada, un “outsourcing”. En un extrem hi ha les 500 granges a Anglaterra i Irlanda que subministren diàriament els pollastres. En un altre, una flota de transportistes. Al cor del sistema, una gran empresa logística que gestiona l’emmagatzematge de la carn i la seva posterior distribució amb l’assistència d’un software especialitzat.
Els col·lapses en els sistemes logístics no són rars. I en el cas de l’alimentació són cridaners, perquè afecten els clients. El col·lapse de la cadena logística de KFC va començar el 14 de febrer a les 1:40 hores de la matinada. Amb un accident de trànsit que va implicar set vehicles i que va deixar fora de joc tres eixos d’autopistes a Rugbi, al centre d’Anglaterra, on es troba el magatzem logístic. La resta ha estat la incapacitat de l’operador per gestionar la crisi.
El col·lapse de KFC revela a grans trets la realitat del panorama productiu actual. KFC va canviar de proveïdor logístic el novembre passat. Va trencar amb Bidvest, empresa especialitzada en subministrament de cadenes alimentàries i va canviar a DHL, filial logística de Deutsche Post. DHL ho fa més barat i amb menys gent. Però ho ha fet malament. Diuen que KFC ha estat víctima de la cultura del “race to the bottom” –més o menys una cursa cap a l’abisme-, en la que està instal·lat l’“outsourcing”. És una política que busca la reducció de costos a qualsevol preu. Que permet augmentar els beneficis de les corporacions. Però que no afavoreix precisament ni treballadors ni consumidors.
Per acabar. Si vostès tenen un parent alguna cosa hipster o del que sospiten que és vegà, segur que els dirà que KFC és el més “trashy” que poden provar. No li facin cas. El 1973, Kentucky Fried Chicken va llançar una inusual campanya de màrqueting al Japó per convertir-lo en el pollastre del sopar nadalenc. Tan bé ho van fer que ara, a les nits del Nadal japonès, es formen grans cues per comprar pollastres del KFC, convertit ja en tradició. No diguin mai d’aquesta aigua no beuré.

 

(Publicat a La Vanguardia el 24 de febrer del 2018)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s