Pensament matrix

L’impacte de la tecnologia és tal que transforma a gran velocitat la nostra manera de veure la societat

Una de les prioritats d’Hisenda aquest any és recaptar més impostos dels treballadors freelance. Col·lectius que van des dels repartidors de menjar a domicili a guies turístics, traductors o conductors que treballen per a plataformes electròniques. Molts d’ells no paguen impostos. Per raons culturals. Perquè estan convençuts que es tracta d’una feina provisional, per sortir del pas. O perquè desconeixen que ho han de fer (que n’hi ha i no són pocs). Tampoc no paguen per raons de supervivència. Perquè si paguen impostos, treballar en aquestes activitats i en segons quines condicions, no els surt a compte.
Jean Tirole, el premi Nóbel francès d’economia, diu que el que passa en aquesta cada vegada més àmplia fracció del mercat laboral és herència de l’última crisi. Un problema d’Europa que es resoldrà a mesura que la recuperació es consolidi. Tard o d’hora, raona, les empreses crearan millors llocs de treball. Pot ser que sigui així. Però també pot passar que aquest model de treball (i per tant de vida) es faci crònic per a molts. I no faltarà qui pensi, almenys mentre se sent amb forces, que viure d’aquesta manera tampoc està malament. “Ara un s’explota a si mateix i creu que s’està realitzant” diu Byung-Chul Han, coreà i un dels filòsofs més populars ara mateix, que aquesta setmana ha visitat el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
La frase és una mica salvatge, però encaixa bé amb aquests anys en què la llibertat individual és el valor suprem. Pot adaptar-se tant per a qui es fa emprenedor per crear l’empresa que canviarà el món (pensa ell) com al repartidor per hores que entreté la seva joventut. També sona bé en aquest període de la història en què les tecnologies manen, i on sembla que només d’elles poden arribar les respostes sobre el futur. La propera setmana, per exemple, l’estrella del CCCB serà Mo Gawdat, director comercial de Google X, conegut per haver elaborat un algoritme sobre la felicitat…
Tot i que el pensador més provocador d’aquest mes de febrer no és cap filòsof radical chic ni tampoc un híbrid com l’esmentat executiu de Google, sinó un economista francès gens “cool”, encara que sí molt respectat. Patrick Artus, director del servei d’estudis del banc francès Natixis, va penjar el passat dia 2 un post en el que assegurava que “la dinàmica del capitalisme evoluciona com havia previst Karl Marx”. Què havia previst Marx? Un, que la baixada en l’efectivitat de les empreses acabaria portant a un descens en els rendiments del capital; dos, que les empreses reaccionarien rebaixant els salaris dels seus empleats; i tres, que com que aquesta estratègia té un límit (l’anomenat salari de subsistència) la resposta de les empreses seria la inversió en activitats especulatives, la qual cosa provocaria l’aparició de crisis financeres.
Patrick Artus acompanya el seu raonament amb taules històriques i gràfics de ràpida lectura. Que en gaudeixin.

(Publicat a La Vanguardia el 10 de febrer del 2018)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s