La fàbrica desperta

La indústria manufacturera, que hem donat molts cops per moribunda, ha viscut el millor trimestre en anys

 

Aquesta setmana, la doctora Petichet, que treballa per a una companyia de prevenció de riscos laborals, ha visitat quatre empreses per fer-hi els reconeixements mèdics dels treballadors. Una empresa d’embolcalls per a tovalloletes, una de material tèxtil sanitari, un fabricant de pinso per a bestiar i una quarta que fa unes peces metàl·liques molt petites, però que no recorda per a què serveixen. Les quatre estan lluny de Barcelona. Les quatre tenen plantilles de menys de cent persones. I les quatre no donen abast a la demanda que arriba de fora.
A totes els passa el mateix que a bona part de la indústria catalana, que aprofita un moment insòlit d’expansió conjunta de l’economia global després de deu anys de convalescència. Ningú no sap quan durarà la bonança. Però les exportacions han crescut molt els darrers mesos del 2017. I com expliquen des del Port de Barcelona, el tràfic de contenidors s’ha disparat un 50% aquest gener. És a dir, la festa continua.
Festa? Hi ha raons per veure-ho així. Una d’important és que molta d’aquesta indústria és manufacturera, que ha estat sempre la ventafocs de la família i que hem donat més d’una vegada per moribunda. L’altra, que la indústria, no tota, però de mitjana, paga millors salaris que la franja majoritària del sector serveis; més que el turisme, per exemple. I també és rellevant que, de tant en tant, i amb més freqüència que a d’altres àrees de l’economia, la indústria innova. Perquè està al seu adn o perquè no li queda més remei que fer-ho. La seva obertura a l’exterior, la fa més sensible al creixement econòmic global, però la obliga a estar més atenta. Darrera i molt important raó per estar contents: sols en el darrer trimestre del 2017 la indústria catalana va contractar 25.600 persones (el 63% de la contractació al conjunt de l’estat). En tot l’any el nombre de persones contractades per la indústria a Catalunya ha estat de 41.700.
Dos petits detalls que encara fan més curiosa la dada de la indústria. Un, que segons explica el darrer informe de la Cambra de Comerç de Barcelona “no es percep [a Espanya] cap disrupció indicativa d’un possible boicot a productes industrials procedents de Catalunya”.
L’altre detall és en realitat un aclariment contra les simplificacions i la mandra mental. Hi ha qui identifica la indústria, amb el territori que envolta Barcelona. El que abans en deien cinturó industrial. Però això ja fa un cert temps que ha deixat de ser així. El darrer anuari econòmic comarcal del BBVA indica que les comarques on la indústria té més pes al PIB són La Segarra, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l’Alt Camp, el Pla de l’Estany, el Ripollès, el Moianès, l’Osona, el Vallès Oriental, el Pallars Jussà i la Ribera d’Ebre. Posi’n aquestes comarques sobre el mapa i els apareixerà un nou cinturó industrial. Però aquesta vegada situat bastant més a l’interior. Per als que insisteixen, amb evidents implicacions polítiques, en contraposar un litoral català dinàmic enfront d’un interior endarrerit i de cultura eminentment rural, les dades expliquen tot el contrari. En realitat són una petita venjança.

 

(Publicat a La Vanguardia el 3 de febrer del 2018)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s