Esquerdes en el baix cost?

Trenta-dos anys després de la seva creació, Ryanair reconeix l’existència de sindicats a l’empresa

 

Sembla que fa una eternitat. Trenta-dos anys exactament. Però abans que Amazon i que Uber, ja hi havia Ryanair. Va ser la companyia aèria irlandesa la que va llançar l’estratègia del baix cost. L’èxit comercial va ser devastador. Les noves generacions de passatgers la van rebre com l’adveniment del nou món. I la competència no va tenir més remei que adaptar-se a l’escenari o tancar (la mortaldat entre les companyies aèries europees en aquestes tres últimes dècades ha estat important).
El model de negoci del baix cost exigeix una contenció espartana dels costos laborals. I en això, Ryanair ha estat mestra. Començant per la negació mateixa de qualsevol tipus de representació laboral. Fins ahir, la companyia aèria s’havia negat a reconèixer els sindicats. “Abans que reconèixer un sindicat, em tallo una mà” era una entre les moltes declaracions de Michael O’Leary, conseller delegat de l’aerolínia i l’home del miracle d’aquesta màquina de fer diners.
La manera d’O’Leary d’entendre el funcionament d’una empresa podia semblar extemporània a l’Europa de meitat dels 80, en la qual la cultura de la mediació sindical encara era vista com la norma. Però no va ser qüestionada per les administracions, ni tampoc per l’opinió pública. Al contrari, en realitat Ryanair va ser el pròleg. El model es va estendre i els recents conflictes en empreses de repartiment (el cas més extrem potser sigui el de Deliveroo) són la continuïtat lògica de la bretxa que van obrir els irlandesos en els 80.
El preu de totes aquestes transformacions (el continuat debilitament de la negociació col·lectiva, primer al món anglosaxó, després a tot arreu) explica la pèrdua de pes de les rendes salarials en el global dels ingressos d’un país. I són una part de l’explicació (petita però significativa) de l’erosió de les classes mitjanes als països avançats.
Que Ryanair reconegui als sindicats de pilots (només als dels pilots, la resta encara no existeixen) comporta inevitablement un increment dels costos de la companyia. I una pèrdua dels beneficis esperats per l’empresa. Així ho va entendre ahir la borsa, que va reflectir de forma implacable el canvi d’estratègia. L’acció va perdre el 8,60% en un sol dia.
El reconeixement del sindicat de pilots significa també el fracàs de l’estratègia de duresa a qualsevol preu d’O’Leary, que no ha tingut més remei que acceptar-ne l’existència com a mal menor per evitar aturades (les primeres en la història de la companyia) en vigílies de les festes nadalenques. Les condicions objectives les ha posat una pèssima política de recursos humans (una mala planificació de les vacances dels pilots va obligar a cancel·lar 20.000 vols al setembre) i les contractacions d’un competidor, Norwegian Air Lines, que ha elevat a l’alça les remuneracions. En realitat, el model de negoci de baix cost continua tenint bona salut.

 

(Publicat a La Vanguardia el 16 de desembre del 2017)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s