Sobreactuar amb l’EMA

Tenia realment Barcelona alguna opció d’endur-se l’Agència del Medicament? El més versemblant és que no

La primera vegada, fa un any, que vaig preguntar per les possibilitats reals de portar l’EMA (l’Agència Europea del Medicament) a Barcelona, el primer executiu d’un grup farmacèutic català que acabava de passar mesos a l’exterior buscant adquisicions, va esbufegar. “És molt complicat, a fora són molt bons i nosaltres estem bé però som petits”. Fa només dues setmanes, a la mateixa pregunta, vaig obtenir una altra resposta d’un expresident de grup farmacèutic: “Ho teníem bé, ho teníem molt bé, però ara…”.
Ha estat mai factible portar l’EMA a Barcelona? El sector farmacèutic i sanitari sempre ha donat respostes ambigües… Hi havia el bon clima, una bona xarxa d’hospitals i centres de recerca i un teixit empresarial mitjà. Però sempre quedava el dubte de si darrera de tanta convicció no hi havia molt cofoisme. Tenies sempre la percepció que l’interlocutor ho donava per fet perquè Barcelona portava anys en ratxa i era capaç d’endur-se l’EMA i el que li posessin pel davant al marge dels seus mèrits reals.
Després hi havia la política. Els polítics sempre havien dit que sí. Que l’EMA era a l’abast. Però la candidatura comuna de les administracions ha estat un afer complexe com més avançava el conflicte polític a Catalunya. Cosmètica de mínims i, en els darrers dies, un pols del Govern de Madrid per dominar el relat i fer saber que salvaria la candidatura del caos. Ha estat així? És obvi que no. Entre les possibles raons, per la demostrada feblesa d’Espanya per fer-se sentir i guanyar quotes de representació en l’entorn europeu.
El trasllat de les dues agències europees desallotjades de Londres pel Brexit ha estat conseqüència d’una pugna geopolítica que s’ha resolt com un festival d’Eurovisió. França s’ha endut l’EBA perquè una Alemanya en impasse polític ha hagut d’acceptar un mapa de les finances més repartit. I l’EMA se n’ha anat a Amsterdam, aparador d’un país euroescèptic, perquè també era l’opció preferida per la direcció de l’agència i la ciutat millor connectada (l’aeroport de Schiphol és a quinze minuts del centre).
En aquest context Barcelona ens podia semblar la petita perla del Sud, per posar-nos cursis. Però ara retinguin la seqüència d’esdeveniments dels darrers quatre mesos: col·lapses a l’aeroport; atemptat a la Rambla amb una opinió publicada que dubtava de la capacitat policial; voluntat declarada de proclamació de la independència; referèndum i repressió immediata de l’Estat; fuga de grans empreses, empresonament de mig govern de la Generalitat i l’altra meitat a Brussel·les… No, Barcelona tenia poques opcions d’endur-se l’EMA.
Amb les eleccions del 21-D a l’horitzó, deu ser molt difícil no buscar caps de turc als quals encolomar el que ha passat. Però més ens valdria no exagerar i deixar de fer soroll. Barcelona ha tingut tres dècades de transformació globalment positiva. Però s’acumulen ja els símptomes que indiquen que hem arribat a un final d’etapa. Aquestes transicions porten temps. I ara mateix no sabem on som, quines són les nostre forces ni tampoc la direcció que prendrà el canvi. Menys sobreactuar doncs i
més cautela.
Publicat a La Vanguardia el 25 de novembre de 2017
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s