Almenys fa fred

Sobre els regals del Nadal i la solidaritat ben entesa
És l’hora del cafè. El sol es filtra pels finestrals del restaurant i els entaulats s’adonen d’un ­gegantí cor vermell adherit als vidres. No és l’únic guarniment. Si miren al sostre veuran unes grans boles dau­rades que amenacen de caure’ls al ­damunt, arbrets verds de feltre i un Pare Noel d’ulls asiàtics. Res extraordinari, excepte que això passa el dijous 9 de novembre i encara falten set setmanes per a Nadal. Sort que almenys ha arribat
el fred
Els grans centres comercials ja han posat la decoració nadalenca. I al súper del costat ja fa dies que és difícil caminar entre els lineals perquè torrons i panettones ocupen molt d’espai… Un enyora les discussions de fa uns anys. De quan la gent polemitzava sobre si era millor regalar per Nadal o per Reis. Els primers, moderns, deien que així els nens tenien més temps per jugar. Els altres preferien els Reis perquè l’escena del despertar, el balcó i les sabates era el més Stranger things que hi havia a mà. Vagin més lluny, siguin una mica kitsch: quins anys, quan la Fira de Santa Llúcia t’avisava que se t’acabava el termini per comprar alguna cosa i no quedar malament amb la família!
De fet, la gent ja fa setmanes que està comprant els regals de Nadal. Ha assi­milat un Nadal que es prolonga durant ­setmanes. Les garlandes estan ja per tot arreu i la brillantor excita els sentits de la gent tant com esgota les targes de crèdit. Sempre hi ha hagut gent que es deprimia amb el Nadal, amb la multitud i amb les compres obligatòries. Ara formen part del batalló dels asocials. Estan condemnats.
El Nadal arriba molt abans i les responsabilitats han d’atribuir-se al comerç, als canvis al sector. Abans, el novembre era un bunyol de mes per a les vendes. Un mes discret. Des que va arribar el black friday (24 de novembre, en teoria, encara que en realitat les promocions s’activen dies abans), el novembre disputa el protagonisme al desembre com el mes de les grans compres. El vector del canvi ha estat el comerç en línia. Ha estat, sobretot, cosa d’Amazon. Però la consolidació de la fórmula en els últims cinc anys ha estat tan gran que ha obligat la resta del comerç a afegir-s’hi a risc de perdre quota. I incorpora una advertència per al consumidor: si vostè no compra ara, pot ser que els regals no li ­arribin a temps per a les festes. S’ha de córrer…
El Nadal s’avança. Desposseït de qualsevol aire de celebració. La festivitat queda per a les compres. L’espiritualitat i la solidaritat es canalitzen per altres ­vies. A través de La Marató de TV3. A través d’iniciatives com el Giving Tuesday, que vol ser un antídot –ara per ara molt tímid– al malbaratament del black friday . O a través dels comptes per pagar les fiances dels presos de consciència, que dijous a la nit es van col·lapsar de tanta aportació. El Nadal, francament, ja no és el que sembla.
(Publicat a La Vanguardia l’11 de novembre del 2017
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s