Vendaval de setembre

La percepció internacional del que passi aquests dies serà clau per gestionar la legitimitat dels dos bàndols

 

Algú va prometre que el setembre havia de ser un mes mogut. Però probablement es va quedar curt. Per a qui pensés que el xoc de trens entre l’Estat i el Govern de la Generalitat anava a ser un únic i sorollós cop frontal (era un opció), al final el que s’està produint és una vertiginosa successió d’impactes. El sobiranisme va crear la imatge de “pantalla” per referir-se a l’itinerari cap al referèndum de l’1 d’octubre. Seguint amb el símil, les “pantalles” s’aglomeren ara una darrere d’una altra, van i venen, sense direcció aparent i a una velocitat en la qual és difícil endevinar el desenllaç final.
Part del que està passant era previsible. Només una part. Fa unes setmanes, en els cercles pròxims al Govern de Mariano Rajoy es parlava d’aplicar una estratègia sibil·lina i imperceptible. A cada pas de la Generalitat, deien, s’anava a respondre amb el desmuntatge de la seva estructura de forma sigil·losa i implacable, fins a convertir el poder autonòmic en una closca buida. Vista en perspectiva, aquella era una operació de neurocirurgia. Però això d’ara s’assembla més a la intervenció d’un traumatòleg, amb la policia i els tribunals com a principals factors de pressió.
El que passi en els propers dies serà determinant per a la percepció internacional del conflicte. I aquesta percepció serà clau tant per legitimar o no el resultat d’un referèndum que uns donen per descomptat i els altres garanteixen que no passarà, com perquè l’Estat s’armi d’arguments per tancar provisionalment aquest capítol.
En aquesta percepció internacional juguen un paper central els bancs d’inversió i les agències de ràting. Ho són perquè les seves anàlisis guien l’actuació d’inversors i mercats financers. En l’última setmana s’han publicat informes de Moody’s, de Barclays, de Capital Economics, de DBRS i de Goldman Sachs. Del seu contingut cal retenir-ne tres missatges. Un, que el referèndum no se celebrarà perquè l’Estat posarà tots els obstacles per evitar-ho. Dos, que la pulsió independentista a Catalunya només es resoldrà a mitjà termini, i que per això serà crucial la recuperació econòmica i un augment de la capacitat fiscal i de l’autogovern. Tret que, i aquest és el tercer missatge, els esdeveniments que es produeixin a mesura que s’acosta l’1 d’octubre no facin pujar la tensió i incrementin el suport social a l’independentisme.
Aquestes anàlisis van ser escrites entre finals d’agost i la primera setmana de setembre. En el primer missatge, assumeixen que el govern espanyol impedirà la consulta. El segon missatge revela una sorprenent fe en una solució racional al conflicte, en un pacte en el qual ningú hi creu, almenys aquí. Alhora, demostra que trepitgen poc el terreny i desconeixen les cultures polítiques en col·lisió. Sobre el tercer missatge, la qüestió està en saber si aquestes anàlisis no s’han quedat obsoletes i en realitat hem creuat ja el llindar de tensió del que alertaven.

 

(Publicat a La Vanguardia el 16 de setembre del 2017)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s