El Cercle es defineix

La institució decanta la seva posició davant el sobiranisme en unes jornades netament polítiques

 

El Cercle d’Economia és, d’entre les entitats que representen l’empresariat català, la que més obertament reflecteix els interessos financers de l’elit catalana, matisats per la presència d’alts executius, d’algun empresari familiar i de representants del món acadèmic. Aquesta diversitat explica tant els equilibris que ha de fer com que en el debat intern pesin factors que estan més enllà dels interessos estrictament empresarials.
A la pràctica, el Cercle se singularitza per dues coses. Una, que posa per escrit les seves opinions. Això no és fàcil en una elit empresarial a la que històricament li ha costat verbalitzar les posicions polítiques. Per això els seus documents són importants, perquè reflecteixin o no la seva opinió profunda, són un indici de com pensa i evoluciona.
L’altra cosa que destaca són les trobades de Sitges. Pensades com espais de debat econòmic, la voluntat d’influir primer i la turbulenta realitat després, les ha acabat convertint en un clàssic de la temporada política. I en aquest tracte en la curta distància, el Cercle han demostrat una especial eficàcia en la seva capacitat de pressió. El maig de l’any passat, encara sense govern a Madrid, el Cercle va demanar que governés la llista més votada. Antón Costas li va etzibar a la cara a Pedro Sánchez. Li va dir que deixés governar Rajoy. I Sánchez va sortir de la sala més descol·locat del que havia entrat.
Aquest dijous es van obrir les que havien de ser les jornades de Sitges “menys polítiques” dels últims anys, en paraules del nou president, Juan José Brugera. No ha estat així. I a la pràctica, quedaran per a la història com el moment en què el Cercle ha marcat una definitiva distància amb el sobiranisme que governa Catalunya.
Quan Brugera li va demanar davant el micròfon a Carles Puigdemont que anés al Congrés dels Diputats a explicar la seva proposta de referèndum, en el marc de l’estratègia del govern de Mariano Rajoy davant la Generalitat, el Cercle va optar obertament per la posició del govern central.
El Cercle no ha estat mai còmode amb el procés sobiranista. Quan a Madrid es retreu la “tebiesa” dels empresaris catalans davant la situació, el Cercle se sent interpel·lat. El 2010, el seu llavors president, Salvador Alemany, va demanar de secundar la manifestació contra la sentència del Constitucional. Es va quedar sol. Després es va obrir un període en què la institució va oscil·lar entre el pacte fiscal i una reforma constitucional no concretada. El setembre del 2015, en plena calor del debat sobiranista, la institució va demanar en un document una consulta pactada. Fins aquí va arribar.
Aquesta setmana, en la mesura que Madrid ha incrementat el diapasó dels seus missatges (de les advertències de Guindos i Cospedal, a la carta de Rajoy), el Cercle ha acabat per decantar la seva posició.

 

(Publicat a La Vanguardia el 27 de maig del 2017)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s