El gel i les cendres

Islàndia condensa en  una dècada vertiginosa  el millor i el pitjor de  la nova economia global

 

Deu anys. Si vostè pensa que en aquest període les coses han canviat al seu voltant, no pot imaginar com ho han fet a Islàndia. El 2008 hi va haver en aquell país una crisi financera. Va col·lapsar el sistema bancari i l’economia va haver de ser rescatada per l’FMI. La gent va sortir al carrer picant les cassoles fins que va aconseguir fer caure el president del govern. El van portar als tribunals. La població es va organitzar en assemblea constituent. Van fer un referèndum per decidir si pagaven o no el que devien a l’exterior (vuit vegades el que produïen en un any). Aleshores, el 2010 va fer erupció un dels seus volcans, l’Eyjafjallajökull. Les cendres van obligar a tancar l’espai aeri. Espantat, el nou govern va fer publicitat a l’exterior per atreure el turisme. Com que a més havien devaluat la moneda, el país era (una mica) més barat. El 2009 el van visitar 464.000 turistes. Aquest any esperen que n’arribaran 2,4 milions.
La història no s’entén si no es tenen en compte les dimensions d’Islàndia. Són 340.000 persones. Gairebé totes concentrades a la capital, Reykjavík. Són un dels països més homogenis del planeta. En l’aspecte ètnic i lingüístic. I es coneixen tots. Ja sigui l’autor d’un crim o un dels tres banquers (perquè només hi havia tres bancs) que els van portar al desastre. Ara que està de moda el hygge (el secret del benestar danès), s’ha de dir que es tracta d’una veritable fotesa si se’l compara amb la fília que va provocar el descobriment d’Islàndia. Els quatre llibres de novel·la negra que han escrit. Les sèries televisives que han filmat. La carn de tauró, la de balena i els frankfurts (la cuina nacional és una mica limitada, cert). La psicodèlia de Björk. Les fangoses piscines termals a l’aire lliure, el guèiser i els frarets. Només va faltar que Joc de trons hi filmés alguns dels capítols perquè tot es desmarxés.
Avui el turisme és la primera indústria del país. Més que les finances que els van portar a la crisi; més que la pesca, l’activitat productiva majoritària (l’arengada es va esgotar el 1969). Però a les carreteres hi ha embussos i 24.000 cotxes de lloguer. A la sanitat li costa d’atendre tants turistes. Els islandesos ja no es coneixen tant. Però qui més, qui menys sap que el veí ha llogat l’apartament a través d’Airbnb i hi ha carestia d’habitatge per als joves. El 1987 (fa trenta anys!) es podia visitar el guèiser en solitud i la Llacuna Blava era d’entrada lliure. Avui cal demanar tanda per fer fotos. Els primers turistes eren gent que es perdia –literalment– en el buit d’aquella illa de gel, foc i emanacions sulfuroses. Al nou turisme, sobretot l’asiàtic, el que li agrada és que el portin d’un lloc a l’altre i fer cua. Aviat farà falta mà d’obra estrangera per poder atendre tants xinesos…
El Govern dubta entre aplicar un impost turístic o limitar el nombre de visitants. Però no ho faran. Els hi va l’economia. Encara que saben que, com en el guió d’Atrapats, la sèrie televisiva islandesa, la cobdícia pot convertir una comunitat pacífica en un infern. Els paradisos, reals o imaginats, duren poc en aquests temps.

 

(Publicat a La Vanguardia el 18 de març del 2017)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s