Un calendari

L’austeritat a Grècia, el mur mexicà de Lafarge i el dimecres de les dones 

 

Dimarts. Grècia informa que el PIB del 2016, el sistema de mesura convencional de la riquesa d’un país, va ser de 184.500 milions d’euros. Pràcticament el mateix que un any abans. Grècia està estancada. No creix. I és molt lluny dels 311.000 milions del 2009, l’any en què es va desencadenar la més profunda crisi de la seva història recent. Grècia és avui un 40% més pobre que aleshores. És el país en el que, de forma més sistemàtica s’ha aplicat la política d’austeritat. L’“austeritat expansiva” postulava que a grans retallades en la despesa pública per defensar el dèficit, li seguien grans fases expansives. Va ser una política defensada per economistes com Alberto Alesina (Harvard), econòmicament controvertida i no verificada per la realitat. Però les autoritats econòmiques europees la van magnificar per al tractament de la crisi del deute sobirà. El director economista del Fons Monetari Internacional, Olivier Blanchard, va admetre en el seu moment els excessos comesos sota la seva inspiració. Els costos estan a la vista a Grècia. Però la idea continua tan desacreditada com viva.
Dimecres. Dia internacional de la dona treballadora. En l’origen, una marxa de treballadores del tèxtil al Petrograd del 1917 que marca el punt de partida de la revolució russa. El 1975 l’ONU l’institucionalitza. Però aquest 2017 s’escapa del guió habitual dels tan devaluats “dies internacionals” en el moment en què grups de dones als Estats Units comencen a parlar de vaga general (una cosa que, per cert, ningú no sap ja el que és en aquell país). Una economia paralitzada perquè la meitat de la població treballadora va a la vaga? Mmm, això queda molt lluny. Però per primera vegada els col·lectius de dones han suscitat l’atenció en portar les reclamacions a l’interior de les empreses. L’estereotip tradicional de la classe obrera és masculí. A aquesta imatge li ha aparegut una seriosa competència. La d’una dona a l’hostaleria, al súper o en aquestes oficines que dimecres, a segons quina hora, van semblar una mica més buides…
Dijous. Lafarge Holcim, cimentera de capital francosuís, s’ofereix per subministrar tot el material necessari per aixecar el mur de Donald Trump a la frontera mexicana. Eric Olsen, president de la firma als Estats Units, assegura que no el preocupa si el mur és polèmic. “Som aquí per servir als nostres clients, no per fer política” declara a l’agència AFP. Lafarge Holcim ja va destacar els anys 2013-2014 per finançar indirectament a faccions islamistes a Síria per tal de mantenir oberta una de les seves cimenteres. A Lafarge Holcim no l’inquieta l’opinió pública. No tracta directament amb consumidors. I demostra com les grans corporacions poden adaptar-se al canvi d’escenari. Fins i tot quan l’escenari que es va dibuixant suscita tota classe de temors.

 

(Publicat a La Vanguardia l’11 de març del 2017)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s