Quan es fa fosc

Perquè prosperen les nacions? Perquè tenen institucions que treballen per a tothom

 

Per què fracassen les nacions? Segons els economistes Daron Acemoglu i James Robinson, que van escriure un llibre amb aquest títol, no fracassen per raons culturals o geogràfiques. Fracassen perquè no saben crear un teixit institucional inclusiu. És a dir, institucions que siguin capaces de crear un camp de joc en el qual la majoria de la població pugui desplegar el seu talent. Quan les institucions no actuen així, quan actuen en benefici de determinades elits, la prosperitat es panseix. A la pràctica, unes institucions inclusives faciliten l’estabilitat, que afavoreix l’economia. Fa que les expectatives de vida de les persones siguin més previsibles. I promou una actuació més empàtica del poder (això que en diuen soft power) a l’hora de resoldre els conflictes.
Fa uns dies, a entrada de fosc, van entrar al domicili de dos jutges. D’un d’ells només se’n van endur l’ordinador amb informació. Perquè quedés clar a què hi anaven. Van muntar també una associació per querellar-se contra el fiscal per qüestions relacionades amb la família. “La teva filla”… “la teva dona”… Fins que al final, Manuel López Bernal, responsable de la Fiscalia de Múrcia, va ser destituït després de cridar a declarar de forma immediata al president d’aquella comunitat autònoma, Pedro Antonio Sánchez, per un cas de corrupció. Se’n va anar amb una frase: “Al final, la gent deixarà d’investigar la corrupció”.
Això de Múrcia posa els pèls de punta. I succeeix en paral·lel a nomenaments, per part del fiscal general de l’Estat, en places clau i que han estat denunciats per les associacions de jutges progressistes pel seu biaix polític. La mateixa setmana en la que es crea una comissió d’investigació al Congrés que catalitzarà sobre el Banc d’Espanya tot el cúmul de despropòsits de les finances dels últims quinze anys. La mateixa setmana en la que l’Estat es querella contra la Mesa del Parlament de Catalunya per desobediència i prevaricació. Però salva a l’únic membre que no és independentista. Perquè malgrat haver votat el mateix que la resta, “va actuar en la creença errònia” que feia el correcte. Sublim.
Si aquí apareix la querella contra la Mesa del Parlament de Catalunya, és perquè el que ha passat en els últims anys a Catalunya té a veure amb tot això. L’onada independentista es desencadena en el 2010, quan el Constitucional desarma la major part de l’Estatut de Catalunya. I malgrat el vernís identitari que se li vulgui posar, l’alimenta la constatació que el potencial d’una metròpoli com Barcelona no pot desplegar-se tal com s’està estructurant l’Estat. No és tan diferent a l’auge del moviment quebequès. Neix en la dècada dels seixanta, en plena crisi d’expectatives de la seva economia i es replega a meitat dels 2000, quan el Canadà troba per al Quebec un millor encaix.
Aquest és l’avantatge de tenir un Estat en el qual les institucions treballen per a tothom

 

(Publicat a La Vanguardia el 25 de febrer del 2017)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s