El ‘procés’ no ha afectat fins ara l’economia, però pot entrar en una fase molt més imprevisible
Aquesta setmana en què s’ha jutjat l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, per la consulta del 9 N, una analista de Moody’s, agència que qualifica el grau de solvència dels països, ha explicat que al govern central no “li interessa que Catalunya tingui un default [suspensió de pagaments], perquè un impagament de Catalunya es podria interpretar als mercats com un default d’Espanya.”
L’afirmació corrobora que les finances públiques de les comunitats autònomes estan estretament vinculades a les de l’estat. Per això es va crear el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Per això, quan algun gran banc ha rebutjat renegociar un crèdit de la Generalitat, les dues administracions han col·laborat en apagar el foc. Al seu últim llibre, “Espanya amenaçada”, Luis de Guindos arriba a dir que Artur Mas va insinuar en un moment determinat amb utilitzar l’arma de l’impagament. Andreu Mas Colell, el conseller d’Economia, sempre ho ha negat. Hi ha línies vermelles que ningú no ha volgut creuar.
Però una cosa són les finances públiques i una altra l’activitat privada. En la mateixa entrevista, l’analista de Moody’s afegia: “Fins ara no hem viscut un moment d’alta tensió i en un moment així no sabem què pot passar”. Què s’entén per alta tensió i què és el que pot passar?
Fins ara, el projecte independentista ha tingut una influència aparentment menor en l’economia. Bé perquè la independència s’ha considerat una hipòtesi poc creïble. Bé perquè el context (expansió del PIB català per sobre de la mitjana espanyola, inversions com Amazon) li ha estat favorable.
L’etapa que s’obre ara pot ser molt diferent. Aquí el relat depèn de com ho veuen les parts interessades. Per al Govern central, l’independentisme viu una fase agònica i la seva iniciativa quedarà asfixiada tant per l’acció de l’Estat i dels tribunals com per la seva veritable naturalesa: la “revolució dels somriures” no permet augurar el pas a un conflicte de més envergadura. En suma, tot acabarà en unes noves eleccions al Parlament. Contràriament, per a l’independentisme, la concentració popular de dilluns passat (els 40.000) és l’avançament del que vindrà. És a dir. A cada pas en l’arsenal de mesures que pugui desplegar l’Estat -inhabilitació de la presidenta del Parlament, suspensió de l’autonomia…- hi oferirà respostes més massives i d’una intensitat més gran.
En aquest segon cas, es fa molt difícil no imaginar que els efectes del procés sobre l’economia serien molt més seriosos. Com reconeixia l’analista de Moody’s, “no sabem què pot passar”. Però el que sí que es pot aventurar és que aquests esdeveniments no només afectarien l’economia catalana. També els notaria l’economia espanyola en el seu conjunt, així com la percepció que d’ella es té a l’exterior. Aleshores, el conflicte hauria entrat en una dinàmica absolutament imprevisible.
(Publicat a La Vanguardia l’11 de febrer del 2017)
Dos de juny 