Bon Nadal

Mirar en perspectiva: els esdeveniments del 2016 són la reacció a la crisi financera que va esclatar el 2007

L’any que acaba ens haurà deixat uns quants regals sota l’arbre. Alguns de nous. O que fan olor de nou. D’altres, objectes que havíem oblidat, que ens feien nosa perquè pensàvem que ja no servien, però que expliquen millor el que està passant. I, de fet, si ho mirem bé, n’hi ha més d’aquests que dels nous. Això no és un elogi del reciclatge sinó una constatació de com n’és d’important la història i el sentit comú per descriure el present. Part del malentès és culpa dels economistes (dels polítics que se’ls creuen i dels mitjans que n’amplifiquem els missatges). Els economistes estan per fer anar l’economia. D’això en saben. Però al capdavall, el seu horitzó temporal de pensament és curt. Tots els que ara remenen les cireres estudiaven als anys vuitanta, els anys de la gran liberalització.
Cap economista en actiu (o gairebé cap) es podia imaginar que el país que ha tingut els darrers trenta anys la capital més vibrant del món, Londres, acabaria per marxar d’Europa deixant-hi un gran forat. No estava en el seu horitzó. Perquè aquest horitzó mental és fruit d’experiències recents, que es recolzen en càlculs de probabilitats que són els mateixos que utilitzen els mercats financers. També deien que Donald Trump era poc més que un personatge marginal. Però ja saben que no ha estat així. De fet, el que ha passat aquest 2016 és que hem començat a recollir els efectes de la crisi financera del 2007-2008. S’ha estat covant davant els nostres nassos. I el que és estrany és que la reacció hagi tardat una dècada a arribar. També pel que fa a les polítiques econòmiques. Els Estats Units, el Canadà, el Japó i el Regne Unit tornen ja a l’activisme fiscal. El mateix que l’esquerra havia demanat sense èxit en els anys de crisi. Doncs ara ho farà la dreta. Perquè té més marge i perquè tots ens hem atipat de tanta política monetària rara. En què hem fallat, doncs? En la perspectiva.
No tot el que ha passat aquests últims anys és negatiu. Aquests dies, vostès s’han fet un tip de comprar coses (ulleres, guarniments de Nadal, electrònica) que valen menys que fa deu anys. Això és perquè s’han fet molt lluny i amb mà d’obra més barata. O bé perquè la tecnologia ho ha permès. I ben mirat, Europa tampoc no és exactament l’infern. Sense els tribunals europeus, afers com els de les clàusules terra de les hipoteques i altres trapelleries de la banca haurien quedat impunes pel mal funcionament de la justícia espanyola. Això és així. Encara que també és veritat que res d’això podrà consolar la gent que fa anys que no treballa per un mal diagnòstic de la política econòmica i que ha vist com es devaluava la seva feina d’una manera accelerada. Sobretot la que viu lluny d’una gran ciutat.
No tot el que ens passa ve del 2007. Hi ha fets que vénen de més lluny i van més lluny. Però ja que hi som, pensin que el 2017 haurem de seguir mirant els esdeveniments amb perspectiva. L’any que ve farà un segle de la revolució a Rússia, la bolxevic, la de Lenin. Un any que va marcar l’inici de l’hegemonia americana al món. Ha arribat la fi del segle americà? Els trobarem a faltar? Jo, esclar, els diria que no a les dues coses. Però, saben? Després d’una carnisseria com la d’Alep, a Síria, un ja no sap què pensar… Bon Nadal a tothom.
Publicat a La Vanguardia el 24 de desembre del 2016)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s