Beneficis

Volem que les empreses facin molts diners, però no tants diners!

 

Donald Trump va fer aquesta setmana una piulada en què ordenava cancel·lar el contracte que la presidència americana manté amb Boeing per l’Air Force One, el famós avió presidencial. Trump considera que a Boeing se li ha anat la mà amb el preu. “Volem que Boeing faci un munt de diners, però no tants diners!” va declarar hores després.
Les paraules de Trump sempre semblen fora de lloc. Són les paraules d’un polític populista, d’un cínic capaç de criticar els taurons de Wall Street durant les eleccions, però de fitxar-los per al seu govern un cop les ha guanyat. Però en l’afer de Boeing són també les paraules d’un home avesat a fer negocis. Són les paraules del constructor i hoteler que es troba còmode negociant amb els proveïdors. I de fet, les dues coses són veritat. Trump és un populista. Però si les seves paraules sobten, és justament perquè fa temps que el món de la política s’ha acostumat a no criticar mai les decisions empresarials.
Aquest desembre, el Banc d’Espanya va publicar les dades sobre l’evolució de les grans empreses aquest 2016. Entre gener i setembre, els beneficis han crescut un 12,9%. Que és créixer molt. Però en el mateix període, els salaris s’han quedat clavats en un raquític 0,1%. Les dades es van difondre el dia en què sindicats i patronals es veien amb Mariano Rajoy per parlar del salari mínim. Hauria estat raonable un petit comentari del món de la política sobre la necessitat de repartir millor aquest creixement? Francament, s’hauria agraït. Però aquest no és el camí que ha triat la política en els darrers anys.
La devaluació dels salaris ha estat clau per sortir de la crisi i fer les empreses més competitives a l’exterior. Però prolongar aquesta política també té un preu: la cohesió . I d’això se’n parla poc. En un sector com el turístic, per exemple, que treballa amb uns marges molt alts, les paraules del vell hoteler Antonio Catalán -que ha parlat d’explotació pels baixos sous que s’hi paguen- han estat rebudes amb un silenci escruixidor.
El creixement sempre porta a la concentració de riquesa. I quan per diverses raons aquest creixement és excepcional -com passa ara amb la difusió de noves tecnologies- porta a un important increment de la desigualtat (els guanys dels que estan al capdamunt de la piràmide creixen molt més ràpidament que els d’aquells que estan a sota). A la política li toca corregir aquesta tendència i fer que aquests guanys es distribueixin de manera més equitativa. El problema és que darrerament a la política li costa molt jugar aquest paper.
Aquests dies està fent cert soroll als EUA un llibre de Walter Scheidel, “The Great Leveler” (el gran anivellador), on aquest professor d’història de Stanford diu que els grans períodes de desigualtat només es resolen amb violència. No hi ha com un shock sobtat, una guerra, per anivellar els ingressos de les societats. La tesi de Scheidel ofèn la fe de les elits liberals en la seva capacitat per reformar la societat. Ha estat acusat d’exagerar i de tenir una visió estreta de l’economia. Però què volen que els digui. Que acabi sent un individu com Trump qui hagi de dir certes veritats, no ens hauria de deixar molt tranquils.

 

(Publicat a La Vanguardia el 11 de desembre del 2016)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s