Trump: la màquina del temps

El nou president dels EUA. s’aprofita dels temors dels blancs i promet un retorn impossible al passat

No hi ha res que no s’hagi dit ja de la sorprenent victòria de Donald Trump. S’han escrit tones d’anàlisis, produït munts de gigabytes i gravat milions d’hores de tertulià. Totes les explicacions són versemblants. Vet aquí unes quantes.
L’economia. Dècades d’erosió de la classe mitjana, de desaparició d’indústries i d’ocupació qualificada, de vulnerabilitat davant la velocitat dels canvis. De pèrdua del que el sociòleg Richard Sennet anomena respecte. Abans el pare (imaginin Robert de Niro ­sota el porxo familiar) li deia al fill: “Veus, el teu pare ha construït aquesta casa després de treballar dur tota la vida com a soldador. Et regalo aquest cotxe”. Ara el pare no sap exactament quina és la seva professió ni tampoc de què treballa.
La psicologia. Trump feia que bramava des del 1970 les mateixes simplicitats. Deia en veu alta el que molta gent pensava i no s’atrevia a dir. Ara l’han escoltat perquè ha sabut activar totes les seves pors. Por als mexicans, que són tots narcotraficants (com es pot comprovar a Breaking bad ). Als asiàtics, que són uns enredaires. A les dones, perquè encara que les insulti, Trump s’ensuma, com els homes blancs que l’han votat, que elles estan més dotades per al món d’avui. Són més adaptatives, realistes i pràctiques. No com ell, com ells, que porten encara al cor el nen que van ser. I cal admetre-ho. Aquesta vegada ho han tingut fàcil. Tant esperar la primera dona
a la Casa Blanca perquè al final acabés apareixent una estirada arrogant i elitista com Hillary Clinton que ni tan sols ha sabut controlar el saltamarges del seu marit.
La cultura. Els capitalistes de la meva joventut tenien el mateix aire malvat de Donald. Eren brutals. Però anaven de cara (bé, no tots). Avui el món és de gent políticament correcta, cosmopolita, que beu sucs orgànics quan no aigua de Vichy, que s’asseu en locals amb mobles reciclats i obren el Mac, perquè treballen a tota hora. Gent que ho sap tot i que se sent millor que tu.
Res del que et puguin fer no és personal. Vostès se’n fiarien?
Els mitjans. Aquesta és una societat hiperinformada. Que s’està omplint de sensors per captar-ho tot. En la qual circula una infinitat de dades sobre les seves vides, la seva salut, els seus gustos, els seus desitjos. Les xarxes socials reciclen universos d’informació (i també moltes falsedats: aquí Facebook i Twitter no han estat gens fins). I al final, ja ho veieu, no l’han encertada. Potser és que han preguntat malament o no ho han fet a qui havien de fer-ho.
Però bé. Tanta explicació no ajuda. Perquè ja està fet. I la victòria de Trump no promet un món millor. El seu programa sembla la màquina del temps, però a un temps al qual no pot tornar. Esperem, en qualsevol cas, que no sigui un retorn al pitjor dels nostres passats. I que l’aparell polític republicà faci passar Donald per l’adreçador.
(Publicat a la Vanguardia el 12 de novembre del 2016)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s