Terra de gegants

La flexibilitat està deixant de ser un atribut de les petites empreses gràcies a les noves tecnologies 

 

A l’última fàbrica que vaig visitar hi havia una vintena de persones dedicades a construir màquines per fabricar tota classe de fils. Fa molts anys, aquesta gent es dedicava íntegrament a la maquinària tèxtil, però ara les màquines eren per a les activitats i destins més diversos. Les màquines es feien a mida i hi havia moments en què un tenia la sensació d’estar envoltat d’artesans. Cada màquina era diferent, sofisticada, a la mesura del client. Això, i l’habilitat dels seus comercials i operaris per matinar, agafar un avió al Prat i passar-se setmanes a l’estranger per atendre l’última necessitat del client, és el que ha permès a l’empresa arribar fins avui.
Però quan els vaig preguntar pels seus plans de futur, la resposta em va deixar sorprès: “Bé, no hi ha plans concrets. El que els clients ens demanin, ja veurem…” No era una estratègia. No hi havia cap secret. Simplement, hi ha empreses que encara funcionen així. Són empreses “de nínxol”, que s’han especialitzat en una activitat concreta en la que són molt hàbils. La seva principal força està en la rapidesa i en la capacitat d’adaptació. En la flexibilitat.
Dies després, un altre empresari, en el seu cas, fabricant de tèxtil per a la llar i molt més sistemàtic i proactiu, explicava quina era la fórmula del seu èxit. Per fer-ho va utilitzar percentatges: un 30% de metodologia alemanya, un 15% de marca made in Italy i un 55% del que ell va qualificar com “catalan values”. Era la seva manera de veure el món. I la veritat és que fins ara li ha sortit bé.
Però aquests són temps de gegants, en els que la flexibilitat està deixant de ser un atribut dels petits. Les grans empreses també han après a ser àgils i a adaptar-se a cada client. Com Amazon, que té una manera de veure el món que està als antípodes del que pensa el petit fabricant de màquines per a filats. Si se li demana a Jeff Bezos què vol fer amb Amazon, segur que els dirà que vol menjar-se el món. Se’l vol empassar d’un mos. I si no ho diu, se li nota. Com als grans consorcis xinesos, que parlen un llenguatge tan expansiu com el d’Amazon.
A Alemanya, model d’estratègia d’especialització per al teixit industrial català, amb empreses petites que són deu vegades més grans que les nostres, hi ha inquietud per la fam de compres dels xinesos, que es queden amb autèntiques joies com Kuka, de robòtica.
Però el risc és generalitzat. L’internet de les coses, la digitalització, la revolució 4.0 permet ja a les grans indústries fer pel mateix preu i rapidesa el que fan les nostres petites empreses especialitzades. I aquest si és un problema, perquè moltes d’aquelles empreses (sobretot de béns d’equipament, que fan màquines, envasos, estructures…) són les que permeten que les noves tecnologies arribin al teixit industrial català. Cada pèrdua (i en les últimes setmanes n’hi ha hagut alguna) és una pèrdua per a tothom.

 

(Publicat a La Vanguardia el 29 d’octubre del 2016)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s