Enveja de ser suec

Potenciar les reparacions: el capitalisme nòrdic sorprèn sempre per la seva imaginació pràctica

Suècia reduirà aquest any l’IVA que aplica a les reparacions de roba, calçat o bicicletes del 25% al 12%. Alhora aplicarà una desgravació a l’IRPF de la meitat de la mà d’obra que es pagui en les reparacions d’electrodomèstics, siguin neveres, rentaplats, forns o rentadores. Les reparacions al poder…
Els capitalismes nòrdics han estat sempre un model de referència. Han passat per bons i mals moments. Tenen xacres. No vacunen contra el populisme ni tampoc són immunes als conflictes originats per la immigració. Però continuen sent els millors garants del capitalisme social. Hi ha dues coses que els fan particularment hàbils i innovadors. Una, que l’esquerra nòrdica tracta al capitalisme com si fos una cosa pròpia. Creu en l’empresa, en el mercat -vigilat- i les seves polítiques sempre van més enllà de les clàssiques demandes sobre una millor redistribució de la renda. Per això, les polítiques de govern són lluny de les batzegades ideològiques que es practiquen al Sud europeu. Per això també les reformes que practiquen són precises i aparentment modestes. Però funcionen.
El sorprenent entusiasme per les reparacions neix al si d’una coalició de govern en la qual hi ha els socialdemòcrates i els verds. Sorgeix d’una aspiració molt arrelada en les opinions públiques del nord i el centre d’Europa: racionalitzar el consum desmesurat (moderar-ne l’excés) i reduir les emissions de CO2. Moral calvinista i un desig difús de salvar el planeta. A més incorpora una excusa pràctica: l’esperança que l’expansió del sector de les reparacions absorbeixi a part de la mà immigrant no qualificada que està arribant al país amb una mà davant i una altra darrere.
Les economies del Sud d’Europa pateixen d’un atur de masses gairebé crònic; integrat majoritàriament per la mà d’obra menys qualificada. Tot i això, no seria imaginable trobar en aquestes economies experiments tan atrevits. Vist des d’aquí, els pot sonar naïf. Pensar a apedaçar la roba en l’era de Zara sembla estrambòtic. Reparar electrodomèstics en els temps de la manufactura asiàtica sembla un acudit. No parlem ja de les bicicletes (realitats com el bicing, a càrrec de l’erari públic, no conviden precisament a obrir un taller de reparacions). La crisi ha despertat en els últims anys cert interès entre el públic més jove pel reciclatge i la rehabilitació d’objectes. Però gens comparable al furor que aquestes activitats tenen en les societats del centre i el nord d’Europa. En part perquè el clima ajuda.
També semblen ingenus els objectius declarats de la coalició de govern suec: que els incentius fiscals creïn una indústria de la reparació que es nodreixi i normalitzi l’economia informal que es desenvolupa al seu voltant. Sembla el conte de la lletera. Però, no em diguin que iniciatives com aquesta no els provoquen una certa enveja.

 

(Publicat a La Vanguardia el 24 de setembre del 2016)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s