Un trosset de Londres

Es trencarà la City?  El sentit comú indica que no, però tots fan travesses

El Govern en funcions de Mariano Rajoy va comunicar divendres que ha creat un equip de treball que té per objectiu guanyar les seus d’institucions europees i atreure (no ha dit on, però és de suposar que a Madrid) els bancs que decideixin abandonar la City de Londres quan la desconnexió britànica sigui un fet. Madrid, capital financera de la Unió Europea? Bé, no cal que es posin vermells. Hi va haver un temps, en la dècada daurada de les privatitzacions, la de les grans compres a l’exterior i l’atlantisme extrem de José María Aznar, en el qual Madrid va imaginar que podria ser la capital bancària de l’Amèrica Llatina. Miami amb prou feines es va inquietar. Però aquell projecte, el de la segona conquesta de les Amèriques per part de la banca i els grans grups espanyols de serveis, tenia sentit. El big bang globalitzador obria la perspectiva perquè Espanya optés a un tros de l’imperi. I aquest podia ser, per lògica pura, l’Amèrica Llatina.
La comunicació d’ahir, en canvi, és una reacció d’ofici en el context de la tremenda confusió que s’ha instal·lat a Europa des que el Regne Unit va votar per deixar la Unió. Cal tenir una fe immensa per imaginar JP Morgan instal·lant-se a Madrid. És a dir, a la capital d’un país de la perifèria sud d’Europa a la que se li perdonarà una multa de 2.000 milions d’euros per no haver complert amb l’objectiu de dèficit. Encara que, ben mirat, ho és tant com imaginar que JP Morgan pugui acabar instal·lant-se a Varsòvia. I no per això Polònia deixa d’optar també a convertir-se en seu de grans bancs.
Es trencarà la City? La llei del sentit comú indica que no. Frankfurt, París, Dublín o Luxemburg (probablement per aquest ordre) aspiren a succeir-la com a capital de les finances europees. O almenys, de manera més realista, a quedar-se amb algun tros d’aquest univers financer que voreja el Tàmesi. La resta d’opcions són només moviments per no quedar-se fora d’un hipotètic sorteig o repartiment només imaginable en aquest estiu que amenaça de ser espès.
Fins aquí, la imaginació del poder. Perquè si se’ls pregunta als alts empleats de la City, sempre salten les sorpreses. Divendres, el New York Times publicava un reportatge en el que consultaven a experts i executius per determinar quines són les ciutats amb millors opcions per succeir Londres. O millor: a quines ciutats els agradaria anar a treballar. Curiosament, Amsterdam apareixia com la més ben col·locada, probablement perquè la proximitat cultural amb Londres és més gran que la segona en el rànquing de preferència, la continental i més hermètica Frankfurt. Les seguien per aquest ordre Viena, Dublín, París i Luxemburg.
A la cua del rànquing, dues ciutats del sud d’Europa. Milán…y Barcelona. Valorada pel clima, vida nocturna i restauració, però desqualificada pel baix domini de l’anglès. Ja veuen. Quan els europeus miren al sud, només tenen ulls per a Barcelona.

 

(Publicat a La Vanguardia el 2 de juliol del 2016)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s