El més alt sacrifici

El Cercle demana els partits que deixin governar a la llista més votada. Tot un paperot per a Pedro Sánchez 

Les jornades del Cercle d’Economia han estat sempre plenes de polítics. Es van concebre així. La convivència, encara que momentània, permetia als empresaris interpel·lar directament el legislador o l’aspirant a ser-ho. La benignitat del clima i l’escenari ajudaven. Els anys van institucionalitzar aquestes relacions i la política va anar guanyant pes. Avui Sitges és un espai tradicional per a la política. El tracte personal s’ha fet menys intens. Tot s’ha professionalitzat i així ho reflecteix també el públic: empresaris, però també molts consultors, professionals… i polítics.
Aquest any la política ho ha dominat tot. Falta un mes per a les eleccions i els candidats es presenten en una situació límit per al sistema polític espanyol. És a dir, després d’unes eleccions fallides, sis mesos perduts i l’amenaça que el bloqueig es reprodueixi. Hi són tots. Puigdemont i Junqueras, que s’hi juguen menys però que, amb el debat sobre els impostos, miren també en direcció al 26 J. Mariano Rajoy i Albert Rivera, cridats a configurar la majoria més versemblant, molt còmodes amb l’auditori. Pablo Iglesias i Ada Colau, la nova esquerra en terra estranya. Estranya? Bo, no exactament. Pablo no va convèncer. Però va triomfar. Tots volen pensar que dins seu s’hi amaga un Tsipras pragmàtic i adaptable.
He deixat per al final Pedro Sánchez. Al document elaborat pel Cercle d’Economia previ a la trobada es demana una nova manera de fer política, més cooperativa. I també s’advoca pel summe sacrifici: que després del 26 de juny, els partits deixin governar la llista més votada. Si hi ha algú que s’ha de sentir al·ludit per aquesta demanda, aquest és Sánchez. És qui tindrà el paperot més complicat a la tempesta política que s’acosta. Si el sistema polític espanyol està col·lapsat -pocs ho dubten- la primera peça en caure serà la seva. Del PSOE, el partit que ara dirigeix, serà el dilema més gran. I del que pugui acabar decidint resultarà la gairebé segura mort del sistema de partits tal com l’hem conegut fins avui. La fi de la història, vaja…
El Cercle reclama l’estabilitat perquè tem al buit que suposaria un 26-J amb un desenllaç calcat al del 20-D. Encara que l’escenari de fons que dibuixa tampoc és tranquil·litzador. Al document s’explica com la globalització i la digitalització estan canviant el capitalisme a gran velocitat. Com creixen les desigualtats. Com aquesta fractura social és més profunda a Espanya per l’alt atur i per unes polítiques fiscals i de despesa social errònies. Per gestionar tot això, diuen. cal tenir governs sòlids.
Ahir, la cara de Pedro Sánchez semblava la d’un home conscient de tan pesada responsabilitat. Nascuda de la convicció que serà ell qui, d’una manera o una altra, obrirà la porta al desconegut.

 

(Publicat a La Vanguardia el 28 de maig del 2016)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s