Un lloc per viure

L’excés de diners barats i l’‘offshoring’ amenacen amb expulsar els residents de les grans ciutats

Fa un any era un home atabalat. El president d’una venerable entitat professional barcelonina amb un segle d’història. Però amb un enorme forat en el balanç i una fuga permanent de col·legiats. Avui és un home feliç. Ha rebaixat les quotes als associats, n’ha recuperat alguns dels que el van abandonar en plena crisi de fe de la classe mitjana, i s’ha pagat una seu moderna de vidre i fusta nòrdica. Tot gràcies a la venda de la vella seu, un casalot modernista de l’Eixample barceloní. Algun col·legiat l’hi ha retret. Però ell està tranquil. No ho portava gens bé. “Molt teginat i molt foyer. Però tinc una edat, i allà dins passava molt fred”.
– Però qui se l’ha quedat?
– Uns libanesos…
Libanesos? Bé, en realitat ell no sap gaire bé qui són els veritables propietaris. Perquè tot ho van portar uns advocats per compte d’una societat d’inversió desconeguda. “M’hi he acostat algun dia. Però és buit. Tampoc no he volgut preguntar”.
Barcelona no juga en la primera divisió de ciutats en les inversions offshore al sector immobiliari. No és Londres, on una legislació molt més laxa ha permès que es comptabilitzin fins a 44.000 propietats susceptibles de trobar-se en aquestes circumstàncies. Però Barcelona no escapa al radar de tots aquests diners errants que van a la recerca d’un refugi en el qual passar inadvertit.
David Cameron, un polític que coneix bé el món offshore perquè la seva pròpia família gestionava societats a Panamà, ha anunciat que el Regne Unit crearà un registre de grans propietats per seguir més de prop tots aquests diners. L’objectiu declarat és lluitar contra l’evasió fiscal. Holanda i França també crearan registres semblants. Quan la política arriba a determinats territoris, el capital internacional porta hi porta ja temps acampat. Però l’immobiliari és un sector especialment sensible. Sobretot a les grans ciutats.
Els habitatges no serveixen només per invertir i emmagatzemar riquesa, una cosa perfectament legítima. Són també un espai on viure. L’offshoring distorsiona els grans mercats urbans immobiliaris. Però encara més explosius són els efectes de les polítiques de tipus negatius dels grans bancs centrals. Perquè inunden de liquiditat el mercat financer i deixen molts diners sense possibilitats de remuneració. Molt d’aquests diners es dirigeix al sector immobiliari. I provoca pujades de preus que fan aquests habitatges inassequibles per als residents locals.
Es perceben ja bombolles immobiliàries a Dinamarca (l’FMI n’ha alertat) i a les grans ciutats alemanyes. També molt localitzades en districtes de Barcelona. Ja sigui perquè els preus de venda són molt elevats. Ja sigui perquè desplacen la demanda cap als lloguers i aquests també pugen. Per a segons quines coses, els diners són un gran transmissor.

 

(Publicat a La Vanguardia el 14 de maig del 2016)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s