Barcelona postcard

 

És el turisme el mannà del cel que substituirà la construcció?
És divendres. L’avinguda Diagonal està col·lapsada i un autocar ple de polonesos ocupa el carril reservat al transport públic. El taxista, un home nascut uns quilòmetres al sud de Rawalpindi, toca el clàxon tres vegades. Però l’autocar no s’aparta. “Això estarà així fins a l’octubre. Diners, en aquesta ciutat es fan molts diners”. Explica que cada dia fa tres o quatre viatges a la Sagrada Família per deixar-hi gent. “La cua dura fins a la nit i tothom que entra ha de pagar 15 euros. Al Park Güell, abans era de franc, però ara també hi paguen. I ningú no protesta. A tothom li sembla bé”. Ell tampoc no es queixa.
Diumenge va portar la família al zoo, i “au, 18 euros jo i 18 euros la meva dona. I després els nens”. Ja no pararà de parlar. Dels diners que es fan en aquesta ciutat. Aquest any, diu, es veuen molts xinesos i s’hi torna a veure russos. “I mira aquests –assenyala un grup d’adolescents anglesos que creuen el pas zebra amb cerveses a la mà–, ara s’ha acabat la temporada dels estudiants. També faig el taxi amb ells. Hi ha molt d’apartament i s’acaben perdent. També paguen”.
El manual del bon periodista diu que l’últim que un ha de fer quan arriba a una ciutat és fer cas del que expliquen els taxistes, perquè no passarà de la superfície de les coses. Però aquest home és una força de la naturalesa. I està obsessionat amb els diners. No calla. Fa sis mesos va viatjar a Londres a veure part de la família. En realitat, ell també volia anar a Londres. Tots volen anar a Londres. Però allà el seu germà necessita almenys 1.500 lliures esterlines (uns 1.900 euros) per a un míser lloguer a la perifèria. Ell aquí passa amb molts menys diners. “A més, els hospitals estan bé. I les escoles. I la ciutat. La ciutat aquí és molt més neta”. Però sobretot ell veu molts avantatges al bon temps i a la calefacció. “El meu germà gasta molts diners per escalfar-se. Jo aquí, aquest any gairebé no l’he posada. Passem amb una estufa que em va costar dotze euros. Fa molt bon temps”. Només enveja el seu germà pels ajuts als fills. “Si volen estudiar, et paguen cada mes fins que acaben els estudis. Aquí això no t’ho donen”.
El manual del bon periodista diu també que cal preguntar els economistes per arribar a conclusions sobre aquest mannà en què s’ha convertit el turisme. Serà el turisme el factor d’arrossegament de l’economia (amb tot el que això suposa) com fa dues dècades ho van ser la construcció o l’immobiliari? No, no, tots et diuen que no. Tret d’alguna excepció, asseguren que és molt aviat per fer aquest tipus d’afirmacions. Et diuen que sí, que és veritat, que a les estadístiques sobre ocupació creixen molt els llocs de treball en l’hostaleria. Però d’aquí a treure’n conclusions, uf…
El taxista insisteix. Aquí es fan molts diners. I aquest any, encara vindran més turistes. Ja es veu. Més que l’any passat. I aleshores torna a tocar el clàxon just quan l’autocar dels polonesos està arribant a la plaça Macià.
(Publicat a La Vanguardia el 7 de maig del 2016)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s