La formiga emprenyada

Qui va estalviar pensant en la vellesa haurà de refer els càlculs. Arriben temps en què els diners rendiran poc

 

El company de la taula del costat és la formiga de la faula. Roba hores al son i navega a la xarxa per aconseguir sempre la millor oferta. Ja siguin uns auriculars per escoltar música o uns suports de silicona per aguantar no sé quin moble. Va adquirir aquesta experiència fa molts anys, quan es va especialitzar a buscar les millors ofertes bancàries. Ja fossin per a la hipoteca, per al dipòsit a termini i fins i tot per a l’assegurança de la llar. Segurament és l’home que més col·leccions de vaixelles amaga als armaris i el que més tauletes amuntega, dels anys en què els bancs regalaven aquesta mena de coses per promocionar els seus productes financers.
Però de vegades la vida fa girs inesperats. I l’obsessió previsora acaba en la pitjor de les frustracions. Ara és una formiga emprenyada. La banca ja li va donar un primer avís de com les gastava fa tres anys. Va ser quan el seu pla de previsió -comercialment batejat com a “prudent”- va començar a donar pèrdues anuals. La resposta de l’empleat de banca va ser la canònica, encara que a ell li va sonar com una provocació: “Vostè no ha de fer cas d’aquestes pèrdues. Ha de mirar les coses en el llarg termini, des que va començar vostè acumula un increment de tant…”. Ja és el tercer any que li diu el mateix. I el que és pitjor. Tampoc no li donen diners pel que té estalviat al compte.
Un estalviador enfadat sol ser una persona temible. A Alemanya, els estalviadors omplen les files d’una extrema dreta que acusa el Banc Central Europeu de tenir un pla secret per robar-los els diners. Això fa una miqueta de por: a l’Alemanya prèvia al nazisme, aquest tipus d’acusacions es feien contra la banca internacional per estar plena de jueus. Millor no despertar la fera…
Però el cert és que aquests són temps de tipus d’interès negatius. O baixos, molt baixos. Pot passar que els estalviadors, i els inversors en general, s’hagin acostumat a rendiments massa elevats pels seus diners. És el que sosté un informe publicat dijous per McKinsey, que assegura que els últims trenta anys han estat excepcionals. Que malgrat la crisi de les punt.com o a la Gran Recessió del 2008, la conjuntura va permetre que els inversors obtinguessin uns rendiments molt alts que cauran a la meitat en els propers vint anys. Les causes? Un creixement del PIB global més baix per l’envelliment de les societats. I unes empreses que, tret de potser alguna de Silicon Valley, guanyaran menys per la creixent competència internacional.
El problema és que això val tant per a l’inversor privat com per al públic. Tant per a l’inversor en borsa com per a les companyies d’assegurances o els governs. Sens dubte, també per a tots els que estalvien pensant en el futur i hauran de revisar aquests comptes. El company de la taula del costat ja fa càlculs perquè ja comença a entendre que la vellesa daurada s’allunya. O que haurà de treballar uns anys més del que havia imaginat.

 

(Publicat a la Vanguardia el 30 d’abril del 2016)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s