Borgen és Disney

Spotify amenaça d’anar-se’n de Suècia si no canvia el model educatiu i la política fiscal i d’habitatge

Els fundadors de Spotify, Daniel Ek i Martin Lorentzon han escrit aquesta setmana una carta oberta a les autoritats sueques que és en realitat un ultimàtum. Fan tres peticions. Suècia ha de canviar la fiscalitat a les opcions sobre accions, de les que l’empresa n’és addicta amb els seus alts empleats. Ha d’actuar sobre el mercat immobiliari d’Estocolm, perquè els executius que contracta consideren que té uns preus prohibitius. I ha de transformar un sistema educatiu que, asseguren, ensenya massa manualitats i molt poca programació de software. Altrament, l’empresa, que té la seu operativa a Suècia, però la seu social a Luxemburg, deixarà de créixer al país nòrdic. O, més directament, se n’anirà.
No és la primera vegada en la història que una gran empresa amenaça de deslocalitzar. El que és significatiu és que ho faci per raons tan profundes -política educativa, fiscalitat i política d’habitatge- el que la converteix en una veritable opa hostil a tot el país. Encara sorprèn més que sigui Suècia la destinatària d’aquest ultimàtum. No és una economia endarrerida. Té un model social i econòmic que ha resistit bé els xocs de la globalització. El seu sistema educatiu és a la franja alta de les classificacions que s’elaboren de forma periòdica. I Estocolm és cara justament perquè la gent hi vol viure i no para de créixer.
Però els fundadors de Spotify, probablement una de les poques companyies tecnològiques d’èxit que no és dels Estats Units, s’han cansat de discutir. Fa anys que parlen amb les autoritats sueques. I segons es desprèn del que es pot llegir a la carta, el seu desig és que Estocolm s’assembli cada vegada més a Londres, Nova York o Singapur.
Les peticions són tan difícils de satisfer que escapen a tota imaginació. En un dels capítols de la sèrie televisiva Borgen, a la qual els periodistes polítics solen recórrer en molts dels comentaris que fan, la primera ministra Birgitte Nyborg ha de fer front a un ultimàtum semblant de part del primer magnat de la indústria de Dinamarca (la Dinamarca de ficció en la qual es desenvolupa la trama), que se sent perjudicat per les polítiques del nou govern.
El pols entre la política i l’empresari es resol finalment a favor de la primera. El magnat descobreix que ella és una dona difícil de doblegar. A més, la primera ministra convenç l’empresari en fer-li veure el mal que podria tenir en la imatge del grup empresarial una decisió tan antipatriòtica com anar-se’n de Dinamarca. L’argument, com no, ha estat servit a la ministra pel seu cap de comunicacions, Kasper Juul, periodista de professió i inefable cervell en els moments més complicats de la sèrie.
La realitat, però, és que a Ek i Lorentzon, fundadors de Spotify, aquesta mena d’arguments els deuen importar un rave. Que la política es troba cada vegada més nua davant els negocis globals. I que Borgen… Borgen és una sèrie de Disney.

 

(Publicat a La Vanguardia el 16 d’abril del 2016)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s