Un salt endavant

Califòrnia, l’economia que millor anticipa el futur del capitalisme, puja el salari mínim a 15 dòlars l’hora

 

Califòrnia és a les portes d’apujar el salari mínim a 15 dòlars l’hora. No és l’únic estat americà que avança en aquesta direcció. També Nova York hi treballa. Serà un camí llarg. I progressiu. La pujada definitiva no arribarà fins al 2022. La simple translació a escala europea significa 13 euros l’hora. En termes mensuals de 40 hores setmanals, equival a 2080 euros, encara que aquests càlculs poden ser enganyosos atesa la diferència de legislacions.
La pujada del salari mínim es produeix en un entorn especialment favorable. L’economia americana creix amb més rapidesa que l’europea, i poc a poc, també ho estan fent els salaris. Com la desigualtat, el salari mínim està a l’agenda de la campanya electoral. L’enarbora Bernie Sanders, que li disputa la candidatura demòcrata a Hillary Clinton. Són governadors demòcrates els que firmaran l’alça del salari mínim fins als 15 dòlars. Andrew Cuomo a Nova York. Jerry Brown a Califòrnia.
La pujada del salari mínim a Califòrnia té un especial significat. És l’estat que millor reflecteix quina pot ser l’economia del futur i per això marca tendència. El país en el qual els “barons” de Silicon Valley han generalitzat la cultura d’un capitalisme sense intermediaris ni regulacions. Un entorn hostil al salari mínim. En l’altre extrem, en la base de la piràmide social californiana, es troba un important sector serveis amb una mà d’obra mal pagada i majoritàriament llatina. Un escenari que pot ser menys llunyà del que sembla per a una economia com la barcelonina, on els serveis s’expandeixen entorn del turisme (en molts casos, també, amb baixos salaris).
No serà un camí fàcil. Els republicans són hostils a la mesura. Part dels demòcrates també. I el salari mínim tampoc no és popular entre la majoria dels economistes. Fa temps que els economistes discuteixen sobre aquesta qüestió. Una majoria assegura que a més salari mínim, menys ocupació. Però han estat incapaços de demostrar-ho. En canvi el que sí que sembla cert és que les economies occidentals tenen problemes per enrobustir la demanda interna. I que els baixos salaris mantenen la recuperació en un estat anèmic.
Quan dijous passat, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar un descomunal dèficit públic del 5,2%, va projectar totes les culpes sobre les comunitats autònomes. Però va passar per sobre del “forat” de la Seguretat Social. El Govern havia previst que a mesura que es reactivés el mercat laboral, els nous llocs de treball omplirien de cotitzacions la Seguretat Social i restablirien l’equilibri perdut. Però això no és possible amb llocs de treball precaris i salaris baixos. Incrementar els salaris no només pot ser bo per garantir el creixement. També ho és per al pagament de les pensions futures.
Per això, el que pugui passar a Califòrnia és tan important.

 

(Publicat a La Vanguardia el 2 d’abril del 2016)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s