Cicló atmosfèric

La marxa del gegant publicitari WPP, el misteri del NIF i el Congrés del Móvil

 

Els meteoròlegs anomenen ciclogènesi explosiva a fenòmens atmosfèrics que acaben en forma de cicló. Amb les notícies passa de vegades el mateix. El que comença com una taqueta al mapa, acaba formant una borrasca i degenera en cicló. Vegin com. Tot va començar el divendres 19 de febrer en transcendir que WPP, el gegant publicitari, abandonava la seu de Barcelona per traslladar-se a Madrid. Ja saben: “per culpa del procés tal i tal i tal…” Conclusió provisional: Barcelona s’enfonsa.
Una notícia així projecta una imatge temptadora. Un s’imagina que passarà una cosa semblant al com el dia en què van liquidar Lehman Brothers: centenars d’empleats de WPP abandonant la seu de la companyia amb els estris personals embotits en grans capses de cartró i desfilant en direcció a l’estació de Sants per agafar el primer AVE en direcció a Madrid.
La sorpresa és que al carrer Bolívia (darrere de la Torre Agbar), on estava la seu de WPP, no hi ha empleats. Ni n’hi ha hagut mai. En realitat WPP Hòlding és una societat sense personal adscrit, encara que adjudicada a un executiu que, aquest sí, porta anys a Madrid. WPP, també és veritat, té una altra societat operativa a Madrid per centralitzar alguns serveis de les empreses participades. Són tres persones.
No s’ha de minimitzar el desplaçament del món de la publicitat de Barcelona a Madrid, on són els grans clients. Però això ja ha passat. Va començar en la dècada dels 80 i va continuar en els 90. I la crua realitat és que “la marxa del gegant publicitari WPP” a Madrid ha estat poc més que això: un simple transvasament del NIF (número d’identificació fiscal) d’una ciutat a l’altra.
Però les ciclogènesis explosives són així. Quan comencen no s’aturen. El 22 de febrer començava l’MWC, el congrés mundial del mòbil i ho feia en plena vaga de metro. Un pèssim càlcul estratègic dels sindicats del sector i un mal moviment de l’actual equip de govern municipal, nou en aquestes coses. Dos dies després, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, declara que pensa emportar-se l’MWC a Madrid perquè l’organització barcelonina “és un desastre, un caos.”
Habitualment, les grans ciutats competeixen per aquests grans esdeveniments. Però això comporta anys de feina callada i circulació de dossiers plens d’arguments damunt la taula dels que han de decidir. Però a Cifuentes això no li va. Ella és partidària del ganxo al fetge del contrari. Encara que ho tindrà difícil, perquè si ens atenim al ressò que ha tingut la vaga del metro en la premsa estrangera cal constatar que ha estat pràcticament nul.
Epíleg. Nestlé va anunciar dijous 25 que instal·la el seu centre digital mundial a Barcelona “per la seva reconeguda capacitat innovadora i ecosistema tecnològic”. Els ciclons atmosfèrics també tenen això. Que després del soroll, arriba la calma.

 

(Publicat a La Vanguardia el 27 de febrer del 2016)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s