Taxistes

Uber i la intel·ligència artificial amenacen al sector. Senzillament, d’aquí a 25 anys no hi haurà taxistes

 

He patit taxistes de tota mena. Simpàtics i antipàtics. Amables i d’altres que no tant. Xerraires o inquietantment callats. Gent de bona fe, però també individus disposats a congelar-me per no voler tancar la finestra davantera al ple hivern o d’obligar-me a abandonar el taxi per no compartir-ne l’ideari polític. L’estil ha millorat en els últims anys amb l’entrada de joves i dones. Però al taxista se li ha concedit sempre l’atenuant de què conduir “imprimeix caràcter” i un ha d’estar preparat per a tot.
La ironia ha volgut que el taxi, aquest univers sense protocols per a l’empatia, s’hagi convertit en escenari de conflicte. L’espai on acaben les successives onades del canvis en l’economia. Dos són les amenaces que planen sobre el taxi. Una és ben coneguda. És l’economia col·laborativa, rivals com Uber. Una altra, la intel·ligència artificial, la perspectiva de taxis sense conductor, un escenari no tan llunyà com sembla.
El conflicte d’Uber és nítid. Les administracions la temen. Tant per la ira que desperta entre el col·lectiu de taxistes (que veuen l’empresa com competència deslleial) com perquè desborda la seva capacitat per regular un mercat sobre el qual tenen poca capacitat de control (en salaris o en condicions de seguretat). Però hi ha un tercer actor, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Institució encarregada de garantir la liberalització de l’economia, considera que no s’ha de privar els usuaris de l’eficiència i els avantatges que porten les noves tecnologies, menys encara per regulacions que considera obsoletes. Resultat: la CNMC recorre totes les ordenances que intenten barrar el pas a Uber i aplana el camí del canvi.
Si això d’Uber els resulta complex, el que ve ara els pot semblar de ciència-ficció. O una mica pitjor, segons com s’ho mirin. En l’última reunió anual de l’AAAS (Associació dels Estats Units per a l’Avenç de la Ciència) celebrada el 13 de febrer a Washington, els experts més reconeguts en intel·ligència artificial (Bart Selman, Wendell Wallach, Moshe Vardi) van explicar que serà justament en la conducció d’automòbils on tindran més impacte els canvis en aquesta disciplina, en la qual les empreses “inverteixen un ritme mai conegut”. Segons les conclusions de l’AAAS, els cotxes sense conductor (self driving cars) estaran llestos en tres anys. Per a d’aquí a 25 anys, raonen, no hi haurà ningú que condueixi un cotxe. “Per primera vegada veurem aquestes màquines i sistemes com a part de la nostra vida quotidiana”.
Selman, Wallach i Vardi van explicar que hi haurà menys accidents, però també menys ocupació. Això ja era previsible. Menys previsibles són les reflexions que van acompanyar la presentació. “Cal afanyar-se. Hem de començar a pensar seriosament què faran els humans quan les màquines ho facin gairebé tot. Caldrà redefinir el sentit de la bona vida sense el treball”. Queda un únic consol. Que el pas que anem, l’alegria li durarà poc a Uber.

 

(Publicat a La Vanguardia el 20 de febrer del 2016)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s