Mao i l’alquímia

Filla de l’alquímia de l’edat mitjana, l’estrella de Damm ven a la Xina per la seva proximitat cultural
La Xina és un mercat difícil per a qui hi vulgui vendre alguna cosa. És un mercat gegant i caòtic. La distància cultural és tan gran que ho posa molt difícil, per exemple, a les empreses alimentàries. Només hi triomfen marques globals ben assentades. I encara. D’altres fracassen o es veuen obligades a canviar d’estratègia. Hi ha exemples propers. Nutrexpa s’hi va instal·lar el 1990 per fabricar el Cola Cao (GaoLeGao). Va vendre aquesta filial fa uns mesos després d’anys de lluita contra els elements (el més gran de tots, el baix consum de llet de la població). Agrolimen hi va obrir una fàbrica d’Avecrem (les pastilles de brou concentrat) l’any 1993. Ho va deixar córrer el 2008 després de molts anys i intents d’aproximació als gustos locals.
Ara és Damm la que intenta obrir-se camí a la Xina. Pas a pas. Amb delegació pròpia i amb distribuïdors locals. La cervesa és una beguda culturalment pròxima. Però el que més sorprèn dels plans de la cervesera catalana, tot i això, és l’estratègia de penetració del grup: ho fa amb l’Estrella Damm de tota la ­vida, la del fons vermell i l’estrella daurada.
El negoci de la cervesa té tres components: aigua, alumini (en el cas de la llauna) i publicitat. Molta publicitat i molt de disseny. Per això Damm és una de les empreses locals que més actives han estat en el camp del disseny. Ha estat i és la cervesa de Barcelona i de la Mediterrània. Els seus dissenys han estat fruit de la feina d’artistes com Mariscal o David Torrents, de convidats inesperats com les Chicks on Speed, i s’han deixat influir per les idees de noms com Custo o Ferran Adrià.
A la Xina, no. A la Xina ven el color roig i l’estrella daurada. La simplicitat.
A l’edat mitjana, l’estrella de David identificava el gremi dels cervesers a Alemanya (encara que pel camí va perdre una de les puntes i es va quedar amb cinc). Era una manera de parlar de l’alquímia amb què s’elabora la cervesa: el maltatge, la cocció, la fermentació, l’aigua i el foc. Com altres marques cerveseres, August Kuentzmann Damm la va portar amb ell quan va arribar d’Alsàcia per establir-se a Barcelona el 1876. El símbol, aleshores negre sobre blanc, encara es pot veure avui a la façana de la vella fàbrica del carrer Rosselló.
A la Xina, el roig és el color de la felicitat i de les celebracions. I Mao Zedong se’n va saber apropiar. La jove guàrdia roja cantava L’ Orient és roig mentre sembrava el terror durant la revolució cultural. Mao també va saber quedar-se les estrelles. Avui la bandera xinesa té fons vermell i cinc estrelles grogues de cinc puntes “que simbo­litzen la unitat del poble revolucionari sota la direcció del partit comunista”.
El roig i l’estrella daurada. La vida fa moltes voltes. Però de vegades, també, genera oportunitats comercials insos­pitades.
(Publicat a La Vanguardia el 16 de gener del 2016)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s