Quan la cosa ve d’una hora

Amazon i El Corte Inglés pugnen per l’entrega de la compra online
El Corte Inglés lliura algunes de les comandes que es realitzen en línia en tan sols dues hores. Si fa un any algú hagués explicat una cosa així, no l’haurien cregut. No hi havia, en aparença, un empori comercial més assetjat i amb més necessitat de renovació que els grans magatzems que va fundar Ramón Areces el 1890. Però així ha estat, i el moviment no té altra explicació que el de fer front a la competència d’empreses com Amazon, que, en segons quins mercats, intenta fins i tot rebaixar les dues hores en el temps d’entrega.
En la xifra de negoci del sector, el comerç electrònic representa només l’1,6% (segons les últimes dades oficials, del 2014), però és també el que més creix (un 19% anual). Ho fa entre el consumidor més urbà i jove.
Encara hi ha webs en els quals un queda atrapat i no sap gaire bé a quin planeta es troba. És cert. També ho és que moltes empreses de logística semblen velles companyies de repartiment. Però quan algú està desesperat perquè una filla li demana “aquesta nina Monster High amb les ulleres vermelles” i no la troba a la botiga, al final s’acaba rendint i se’n va a internet. Perquè a ella ja no se la pot acontentar amb la mateixa nina però amb ulleres blaves o qualsevol altre succedani. Això són trampes d’un altre temps. El desig en el consum és avui urgent i precís.
El comerç és el sector que reflecteix millor com el digital transforma l’economia. Intenteu recordar com eren les coses el 2000 i proveu d’imaginar com seran d’aquí a quinze anys. És el que acaba de fer la consultora McKinsey a “The consumer sector in 2030”. Moltes de les tendències que apunta són predictibles: el desplaçament massiu cap a la compra per mòbil, l’envelliment del consumidor (aquesta és fàcil), l’obligada obsessió per conèixer tots els detalls sobre el client (això que anomenen analytics )…
Però en molts aspectes, el futur és una incògnita. Per alguns, la transformació és tan accelerada que les noves empreses ho tenen més fàcil perquè neixen ja amb les idees clares. Amb la interna­cionalització al cap i l’experiència de l’usuari i la diferenciació del producte definides. Però moviments com el d’El Corte Inglés proven que les velles organitzacions s’adapten. N’hi ha hagut prou que Amazon anunciés la intenció de penetrar amb més força al mercat barceloní perquè el grup accelerés els plans, ara per ara restringits a sis ciutats.
Un apunt per a nostàlgics. Aquesta setmana, Cerberus, un dels fons d’inversió més agressius, ha comprat Avon. La que ha estat l’empresa de venda de cosmètics més important porta per porta al món –coneguda per l’“Avon llama a su puerta”– està en plena crisi de maduresa. I el més probable és que en el futur no siguin els únics a trucar a la porta. En realitat, no donarem l’abast.
(Publicat a La Vanguardia el 19 de desembre del 2015)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s