Pollastre agredolç

El món es fa petit: quan Chan Yansheng es creua amb el RCD Espanyol en un fred càlcul de mercat

Chen Yansheng va néixer el 1971, en un any turbulent de la revolució cultural xinesa. Però per sort, tan curta edat va evitar-li dedicar el dia a perseguir professors sospitosos als ulls de la política que impulsava Mao Tse Tung. Quan Chen tenia nou anys, les tornades havien canviat. La ciutat de Shantou (no està clar que hi naixés, però allà és ara mateix i allà ha fet la fortuna com a president de Rastar Group) s’havia convertit en una Zona Econòmica Especial, una de les zones franques creades pel reformista Deng Xiaoping per obrir-se al capitalisme i atrapar Occident.
Ciutat portuària, Shantou es troba a la província de Guangdong, al Mar de la Xina. Rastar es va crear el 1995 com a empresa de manufactura del plàstic. Ha acabat en la fabricació d’automòbils de joguina i cadires de cotxe per a nadons. Fa dos anys, en el context del fulgurant període d’explosió del deute i la borsa xinesos, va aprofitar per entrar al món dels videojocs, el cinema i la televisió.
El 1900 a Shantou encara no en sabien res del plàstic. Segons les guies turístiques, era una ciutat comercial i pesquera. I encara feia honor al significat originari del seu nom: la “Capital de les trampes de bambú de pesca”. Aquell mateix any, a 10.000 quilòmetres de distància en direcció oest, Barcelona vivia en fase d’acceleració. La indústria s’expandia i la ciutat era escenari d’un capitalisme jove i salvatge que rebentava per les costures socials i on l’anarquisme li tenia afecte a la dinamita. Era també una societat de masses: el futbol feia furor i un grup d’universitaris creava el RCD Espanyol com a rèplica a l’anglòfil i catalanista FC Barcelona. Un antagonisme que es va mantenir durant anys.
El 2006 l’Espanyol va deixar el camp de tota la vida a Sarrià i, després d’uns anys de relloguer a Montjuïc, va acabar a Cornellà. Algú va imaginar que el RCD Espanyol podria canviar en un nou club. Reorientar la seva identitat. Menys Barcelona. Més Baix Llobregat. Menys zona alta, més perifèria. Però no hi ha hagut temps. Perquè de la mateixa forma que el FC Barcelona ha hagut de flirtejar amb el patrocini de les monarquies del Golf per finançar la seva expansió global, els blanc-i-blaus s’han llançat a les xarxes de Chen Yansheng per sobreviure.
L’economista Daniel Cohen ha escrit que al segle XVII l’home va prendre consciència de la infinitat de l’univers. Però que en aquest despertar del segle XXI, el que ara percep és tot el contrari. És a dir, que el món s’ha fet massa petit. Tan petit que l’univers expansiu i llunyà de Chan Yansheng i el més pròxim i previsible del RCD Espanyol, s’han creuat en un fred càlcul de mercat.
No fa tant, la gent assaltava la presidència dels club de futbol per guanyar prestigi i respectabilitat en l’entorn més immediat. Rastar ha comprat el RCD Espanyol per tenir un equip de la lliga espanyola per veure per la televisió xinesa, un mercat local però gegantí en terme d’ingressos.
Tot molt llunyà. Però infinitament petit.

(Publicat a La Vanguardia el 7 de novembre del 2015)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s