El misteri dels estatuts

El contenciós entre Foment del Treball i la Cecot amaga la pugna pel lideratge empresarial
L’industrial Pasqual Sala el va fer construir el 1893 com a magatzem de draps. Envoltat d’un ampli jardí amb palmeres, i rematat al centre per una cúpula de 14 metres amb il·luminació zenital, el magatzem del senyor Sala va passar el 1952 a ser la seu de l’Institut Industrial. Els de Terrassa eren poderosos. La indústria de la llana els havia fet tan rics que es van acostumar a fer les coses sols. El 1919, quan el catalanisme de Francesc Cambó manava a Barcelona, a Terrassa Alfonso Sala va fundar l’espanyolista Unió Monàrquica i movia fils a Madrid a través de Demetrio Carceller Segura.
La seu de Foment del Treball, a la Via Laietana de Barcelona, és un edifici racionalista del 1931. La seva arquitectura és més coherent que la del magatzem del senyor Sala, però té un aire més sever, com el poder que ha arribat a concentrar. La gent de Foment, hibernada en els anys de Franco, es va reinventar el 1976. Per iniciativa de Carlos Ferrer Salat es van plantar a Madrid i van fundar la CEOE. Va ser el zenit.
Als anys 70, els industrials de Foment tenien molt a dir a la patronal espanyola. Però han passat els anys. La gran empresa catalana ha estat absent del big bang del capitalisme espanyol (de les privatitzacions dels 80 i 90 i de les rendes que s’hi van generar). I el flux d’iniciatives empresarials entre Madrid i Barcelona funciona avui més en una direcció que en una altra.
La Cecot, per la seva part, és filla del vell Institut Industrial. Com l’Institut, també està adherida a Foment. És més petita que la patronal que la va bressolar. Però li han quedat maneres: des del 1996 té tot Catalunya com a àmbit d’actuació. I des de fa un any celebra una trobada a Barcelona. Aquesta mostra de networking empresarial ha portat el neguit a la Via Laietana i avui els estatuts dels de Terrassa són escrutats per la comissió de disciplina de Foment.
Segons a qui ho preguntis, aquesta és una pugna entre petites i grans empreses; entre empresaris de comarques i de Barcelona, entre simpatitzants del sobiranisme i contraris. En realitat, amaga una discussió sobre el lideratge empresarial en un entorn radicalment transformat. En temps d’internet i de globalització, de negocis
regulats i no regulats, d’interessos empresarials múltiples i no organitzats, els vells esquemes grinyolen.
El contenciós de la Cecot provoca perplexitat en un temps en el qual les organitzacions empresarials han de ser més poroses i estar atentes al canvi i a la diversitat d’interessos. Dilluns passat, Esade va tancar els dirigents d’aquestes organitzacions al monestir de Sant Benet. Els monjos van aixecar el cenobi al segle X al costat d’un meandre fosc i fred del Llobregat. Segurament van pensar que la sobrietat monacal inspirava grans visions.
Potser la reunió va ser un primer pas per entendre que la tecnologia dels vells temps –l’exercici de l’autoritat de forma vertical– ha quedat obsoleta. I que les eines socials que avui més es valoren són la flexibilitat, la transparència i l’empatia.
Sobretot, molta empatia.
(Publicat a la Vanguardia el 24 d’octubre del 2015)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s