Flors a l’extrarradi

El Centre Metal·lúrgic de Sabadell i la Unió Empresarial Metal·lúrgica de Terrassa es fusionen. Es tracta d’una operació inusual. No és habitual que entitats de Terrassa i Sabadell s’uneixin. La rivalitat entre les dues ciutats és històrica. Però no entre els que hi viuen, sinó entre les institucions. Les institucions (econòmiques, polítiques) són poder. Per molt petit que sigui. I de vegades costa pensar en gran.
Una de les claus que explica el pas fet per Carles Garriga (Sabadell) i Antoni Abad (Terrassa) és la interlocució amb una Barcelona molt crescuda econòmicament. I la naturalesa diferent de les seves economies. La barcelonina, més financera i de serveis. La vallesana, molt més industrial. Però la inèrcia condemna el Vallès a ser perifèria. Al Vallès, però també al Baix Llobregat i al Maresme. Només algú amb molt desconeixement pot parlar d’aquests tres territoris com d’extraradi. Potser ho van ser el 1976 (jo no ho crec). Però quaranta anys d’ajuntaments democràtics i de societat civil les han convertit en societats ben ­travades.
La ironia de tota aquesta història és que no hagi estat el món de la política (aparentment el més conscient del que s’hi estava jugant) el que ha fet el primer pas per a aquesta acumulació de forces. Ha estat la gent del metall.
(Publicat a La Vanguardia el 15 d’octubre del 2015)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s