Nostàlgia dels salaris

N’hi ha prou amb el teu cervell, un ordinador i el wifi per vendre la feina. Ets lliure, però estàs més sol

Aquesta setmana, l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha reconegut que l’ocupació assalariada està en retirada. De les cendres n’emergeix un mercat laboral en el qual hi tindran un pes creixent els autònoms, als que aviat ens acostumarem a dir-ne “treballadors independents”. La causa d’aquests canvis cal buscar-la en la difusió de noves tecnologies (la digitalització, les comunicacions instantànies) que fan que les empreses siguin cada vegada més flexibles. Moltes de les tasques que es desenvolupaven dins de les empreses s’expulsen ara a l’exterior, creant al seu voltant una nebulosa (the human cloud, li diuen, el núvol humà) que treballa només quan l’hi demana.

Aquesta transformació és perceptible en l’economia col·laborativa: hi ha qui lloga l’habitatge, el que posa el cotxe per al que sigui, el lampista, l’electricista… Però en els serveis aquest canvi és encara més ràpid. Traductors, comptables, advocats, auditors, consultors o redactors treballen cada vegada més per tasques i projectes, no perquè tinguin una relació que pugui qualificar-se exactament d’ocupació.

Governs, partits polítics i grans empresaris no han canviat el discurs de les seves polítiques. Però intueixen que això ja comença a ser difícil de gestionar. Les noves tecnologies han escapat al control del sistema que les ha engendrat i alliberen forces difícils de dominar. Van més de pressa del que els estats poden regular. Són propenses a crear grans monopolis (Google, Apple, Amazon) que erosionen velles activitats. Neixen, creixen i potser s’extingeixen a la velocitat de la llum. I faciliten que els més formats puguin vendre les seves habilitats de manera directa gràcies a les plataformes d’Internet. El millor i el pitjor dels grans canvis és això, que no són fruit de cap conspiració. No tenen ni pare ni mare.

El missatge benigne d’aquests canvis és que n’hi ha prou amb el teu cervell, un ordinador i una connexió wifi per accedir a un mercat global que paga pel que tu vals sense importar d’on vens. Ets lliure. La cara desagradable és que no hi ha una relació estable ni cap tipus de compromís entre qui encarrega aquestes tasques i el que les executa. Pot resultar guai, informal i fins i tot alliberador (no tinc quefa!) quan un és jove. Però pot convertir-se en un infern si un s’hipoteca, es posa malalt, es fa vell o vol construir alguna cosa.

Hi ha qui confia que tota aquesta massa grisa que avui circula de forma autònoma per internet acabi per organitzar-se. Com? De moment, el que queda és nostàlgia i dol per aquest vell món que desapareix davant dels nostres nassos, el dels nostres pares i avis. El de les grans masses assalariades, la feina per tota la vida, l’estabilitat i el futur programable. Que era també el món dels sindicats.

Som lliures. Però estem cada vegada més sols.

(Publicat a La Vanguardia el 10 d’octubre del 2015)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s