L’abella laboriosa

Sobre l’ascens i caiguda de José María Ruiz Mateos
La imatge més coneguda de José María Ruiz-Mateos és del 1989. És a la porta d’un jutjat madrileny i empeny el ja exministre d’Economia i Hisenda, Miguel Boyer, amb el crit “que te pego, leche”. Li clava una manotada al cap i les ulleres de Boyer cauen a terra. Va fer més aparicions estel·lars. Com les de vestir-se de natzarè o de Superman a l’hora d’anar al jutjat. La fuga a Londres o la detenció a Frankfurt. O la creació d’un partit polític a les europees amb el qual va obtenir dos escons. Fins i tot la compra del Rayo Vallecano el 1991 per posar-hi la seva senyora de presidenta.
Cap d’aquestes imatges histriòniques no permet entendre la influència que va arribar a tenir aquest home en l’economia espanyola dels 70. Fill d’un corredor de vins, professor mercantil, Ruiz-Mateos va constituir un hòlding empresarial i financer, Rumasa. Hi havia bancs (Atlántico, Bankisur, Masaveu), grups hotelers (Hotasa), grans magatzems (Galerías Preciados, Almacenes Sears), cellers, constructores i fins i tot una firma de luxe (Loewe). Més de 65.000 persones ocupades, encara que aquesta dada, com la de la facturació, s’ha de posar sempre en quarantena.
El símbol de Rumasa era una abella: una al·lusió a la laboriositat de la qual sempre va fer bandera, una picada d’ullet a la religiositat, folklòrica i mariana, que sempre va exhibir. També en l’àmbit personal: va tenir tretze fills amb Teresa Rivero. Membre actiu de l’Opus Dei, el seu ascens i caiguda va ser sempre llegit en sintonia amb aquesta pertinença. Però fins i tot els més pròxims a aquestes conviccions (Luis Valls Taberner, expresident de Banco Popular) el van deixar caure quan li va arribar l’hora.
Rumasa era l’abella laboriosa. Però el rusc no pagava a Hisenda. Ni a la Seguretat Social (el deute va arribar a 29.000 milions de pessetes). El forat patrimonial es xifrava en 110.000 milions de pessetes. El 23 de febrer del 1983, el nouvingut govern del PSOE va expropiar el hòlding en una operació en la qual molts sectors de la dreta espanyola –que mai no van retirar el suport a Ruiz-Mateos– van entendre com un “cop” econòmic. En realitat, l’operació dissenyada per Miguel Boyer va estar ben calculada. Va irritar el vell establishment, però va comptar amb el suport tàcit del sector financer, inquiet per les pràctiques poc ortodoxes dels bancs de Rumasa. El PSOE va poder enviar el missatge que havia arribat el canvi.
L’expropiació va obrir una llarga guerra judicial que va acabar al Constitucional. El hòlding va resultar ser un embolic governat per una doble comptabilitat i participacions creuades entre empreses i bancs que va requerir anys per ser desentranyat. Des del 1978, cinc anys abans de l’expropiació, el Banc d’Espanya havia alertat Ruiz-Mateos que la concentració de risc dels bancs (en les seves prò­pies empreses) era excessiva. Però Ruiz-Mateos va fer l’orni. Va confiar en la seva impunitat, en les amistats, i en un entorn que sempre el va aplaudir (el 1989 va obtenir 600.000 vots, gairebé tots a Madrid i Andalusia) i va poder salvaguardar gran part dels seus diners a l’exterior.
Aquests diners van reaparèixer el 2004, quan el patriarca va deixar la gestió del grup als seus sis fills mascles. La Nueva Rumasa (amb empreses com Dhul, Garvey, Sandeman) va ser tan poc amant de l’ortodòxia com ho havia estat el negoci del pare. En cinc anys ja havia acumulat mig centenar de causes judicials.
L’últim escàndol va tenir lloc fa només sis anys, una emissió de pagarés al 8%. En aquesta inversió van quedar atrapats un bon nombre d’inversors. Incauts? Els Ruiz-Mateos van respondre que qui compra un pagaré ja sap a què s’arrisca. Si vostès miren la llista de noms dels que hi van invertir trobaran cognoms d’importants famílies de Jerez i sevillanes. Per què es van deixar entabanar? Només per cobdícia?
Misteris de l’abella.
(Publicat a La Vanguardia el 8 de setembre del 2015)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s