Després del vendaval

El pla de rescat acceptat per Atenes traspassa moltes de les línies vermelles fixades al seu dia per Syriza i pot ser el germen de la seva destrucció
Set mesos després de l’arribada d’Alexis Tsipras a la presidència del Govern, Atenes ha acceptat un pla de rescat de 86.000 milions d’euros que l’obliga a aplicar un dels programes de reformes més severs mai adoptat per un país de la UE. Ho haurà de fer a tal velocitat que fa dubtar del seu èxit: segons el diari grec Kathimerini , haurà d’aprovar fins a 46 lleis abans de desembre. Grècia s’enfronta a dos anys més de recessió, i en molts aspectes, el pla dels creditors és més dur que el que Atenes va rebutjar al juny i que va ser ratificat en referèndum el 5 de juliol. Paradoxalment, serà un Executiu que ha fet bandera de la política antiausteritat el que haurà d’aplicar aquest ajust. Fins i tot a preu que el partit que li dóna el principal suport, Syriza, s’acabi trencant.
El vendaval Syriza es va materialitzar el 25 de gener del 2015. Sis anys abans, el primer ministre Iorgos Papandreu havia declarat que Grècia “és un vaixell que s’enfonsa”. Amb un dèficit públic del 15%, els mercats amenaçaven de deixar de finançar Atenes. El líder del Pasok es va veure obligat a demanar ajuda. Grècia va ser receptora de dos paquets de crèdits (110.000 milions el 2010, i 130.000 milions el 2011) aportats pels països europeus, l’FMI i el BCE. Tot al preu d’un dur ajust que va comportar acomiadaments massius, retallades en pensions i serveis públics i recessió. Syriza va cavalcar sobre l’onada d’indignació que va seguir l’ajust. Ho va fer tan bé que va deixar sense marge de maniobra la resta de partits polítics grecs.
L’estiu del 2014, Tsipras va trucar a Texas per contactar amb l’economista Ianis Varufakis. Mediàtic, expert en teoria dels jocs, Varufakis va fer campanya com a virtual ministre de Finances. L’efecte Syriza era ja un sisme les tremolors del qual es deixaven sentir a tot Europa.
Formalitzat Govern, quedava el gran problema que arrossega Grècia: com tornar un deute que el mateix FMI considera una càrrega insostenible. Van començar les negociacions. Però la retòrica nacionalista de Tsipras i la supèrbia acadèmica de Varufakis van ser un malson per als encarcarats membres de l’Eurogrup. Cinc mesos de caos que van acabar al juny-juliol amb l’impagament d’un crèdit a l’FMI, un corralito bancari i el país al límit del col·lapse.
En tot aquell període, Syriza va malgastar part del capital exterior. En especial als EUA on Varufakis enlluernava els auditoris. El mateix FMI havia admès que va calcular malament els efectes contractors de l’ajust. Jeffrey Sachs i James Galbraith assessoraven Varufakis. Però la raó teòrica no ho és tot. “Un bon acadèmic no sempre és un bon polític” va lliscar Tsipras en privat una nit de juny en un sopar. Varufakis, convertit en obstacle per al pacte, va caure 24 hores després del referèndum. Tsipras havia calculat malament l’equilibri de forces en el si de la UE. Davant la legitimitat democràtica grega hi havia també la dels electors alemanys.
Tsipras havia començat a pensar en termes de supervivència política. Va fitxar el centrista Euclid Tsakalotos i va virar al centre. Aquesta tardor confia a guanyar una moció de confiança i a absorbir vots del centreesquerra que compensin la previsible escissió de l’ala més esquerrana de Syriza. L’estabilitat financera és ara la prioritat de la seva política. I ha
creuat les línies vermelles que es va imposar al gener: apujar impostos, endurir pensions…
En termes estrictament financers, el preu de Syriza pot llegir-se com una lamentable pèrdua de temps (Saxobank calcula que pot costar a Grècia un 5% del PIB).
Però la principal víctima serà la societat grega. Les reformes que condicionen el pla obliguen a canvis en la justícia, la Fiscalitat, el dret laboral, la competència, la seguretat social, l’educació, els transports, la privatització de ports, aeroports i línies fèrries. En alguns aspectes és d’una minuciositat exasperant i sospitosa (càlcul del preu del pa, nombre d’alumnes per ­aula…)
I el que és pitjor: el pla condemna Grècia a més anys de recessió.
(Publicat a La Vanguardia el 16 d’agost del 2015)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s