Terra Ignota

Els costos de la integració d’una Catalunya sobirana a la Unió Europea continuen envoltats d’una espessa boira per l’absència de precedents
Terra ignota. Els riscos de la integració d’una hipotètica Catalunya independent a la Unió Europea continuen sent un terreny desconegut. O millor, continuen enmig d’una espessa boira atesa l’absència de precedents en aquest tipus de transicions i els complexos perfils jurídics i institucionals que l’envolten, segons es conclou d’unes jornades organitzades ahir pel Diplocat (el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya) i celebrades al recinte modernista de l’hospital de Sant Pau. De “Terra ignota”, ho va qualificar l’historiador Fernando Guirao, per qui “el mercat únic europeu s’ha construït tren- cant les legalitats internacionals”. Guirao va indicar que ni el cop dels generals grecs el 1967 ni els afusellaments de l’Espanya de Franco del 1975 no van ser impediment per a la posterior integració de Grècia i Espanya a Europa. “Per què Europa hauria de tractar pitjor una república catalana que règims dictatorials com aquells?”.
Territori desconegut, però en segons quins casos quantificable. Jaume Ventura, economista investigador al Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), va indicar que “en el pitjor dels escenaris” ­–és a dir, una Catalunya fora de la Unió Europea– la penalització dels costos dels nostres productes sota la forma d’aranzels o d’un altre tipus de barreres (com ara passa als EUA o a l’Argentina) no seria ­superior al 5%, cosa que tindria un impacte en el PIB d’entre el 0,8% i el 0,9%. “Però, repeteixo: això suposant que quedem fora. I, francament, no veig per què ­haurien de castigar-nos, els nostres socis europeus”, va precisar.
Molt més àcida va ser la discussió entre Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), i Jordi Gual, director de planificació estratègica de Caixabank, polaritzada entorn del futur d’una Catalunya dins de l’euro. Només van coincidir en la idea que aquest era l’escenari desitjable (rebutjant una hipotètica moneda pròpia). En canvi, van divergir en totes les altres coses. Galí, expert en política monetària, va dir que “hi ha aspectes més rellevants que la moneda per al creixement a llarg termini, com l’educació”. Gual li va replicar que “una política monetària equivocada pot ser font d’inestabilitat, i això pot ser molt perillós en aquest tipus de processos”. Galí es va mostrar confiat que “en el pitjor dels contextos, el BCE finançaria els bancs locals a través de les filials a l’exterior, perquè abominen de la inestabilitat financera, també per als bancs espanyols”. Gual, potser perquè representa la primera entitat financera amb seu a Barcelona, es va mostrar molt més prudent i va assenyalar que, com s’ha vist en el cas de Grècia, “el BCE imposa límits a la liquiditat que dóna la banca en aquests casos”.
Aquesta pulsió entre optimisme i pragmatisme (Galí) i reserva i cautela (Gual) va condicionar la major part d’intervencions de la jornada. L’alemany Kai-Olaf Lang, director d’investigació de l’Institut Alemany de Política i Seguretat, un dels think tanks que assessoren Angela Merkel en política exterior, va indicar que “la neutralitat actual dels països europeus es convertiria en sentit comú”. I va assenyalar que aquesta era la màxima que prevalia davant un escenari que no està ni regulat ni previst.
Molt més realisme que pragmatisme va ser el que va expressar Angus Armstrong, director de Macroeconomia al NIESR de Londres  per qui “en aquests processos, m’imagino que els polítics també saben que els mercats financers hi tenen bastant a dir”. Avery, un home que va seguir de prop l’evolució financera al Regne Unit davant la possibilitat d’una secessió a Escòcia, va admetre que “un no permanent de Madrid al diàleg és difícilment sostenible”.
Però tot seguit va advertir que, en una transició d’aquest tipus –i més en cas d’una declaració de caràcter unilateral­–, “és important partir d’una bona posició financera. Cal tenir un deute sanejat i una posició exterior molt bona”. Altrament, va indicar, “els mercats financers reaccionen malament”.
En un altre aspecte del debat, Ventura es va mostrar convençut que una Catalunya sobirana incrementaria la presència en el marc europeu. “Penso, per exemple, en la qüestió de les infraestructures i la logística, en la capacitat d’integració territorial catalana. Catalunya té una posició privilegiada per ser un hub europeu. És de lògica pensar que aquest tipus d’activitats en sortirien molt reforçades.
(Publicat a La Vanguardia el 12 de juny del 2015)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s