Llocs on es pugui viure

Les ciutats d’èxit deixen enrera el cotxe i els agrada la bicicleta, passejar i la cultura, molta cultura

La Xina dominarà el món. Però ja és més difícil que ho facin les seves ciutats. Wade Shepard, escriptor de viatges especialitzat en Àsia, ha publicat un curiós llibre, Ghost cities of China , en què recorre les ciutats creades pel Govern de Pequín als afores de Xangai o Guangdong. Són rèpliques de ciutats britàniques, alemanyes, de Venècia, d’Amsterdam… A The Guardian explica com en una d’elles, Hallstatt (reproducció d’una localitat austríaca), “la semblança amb la ciutat original està cuidada fins al mínim detall… fins i tot se sent cantar els ocells a través d’altaveus amagats”. Però, adverteix Shepard, si un aconsegueix colar-se a l’interior dels ­edificis, descobreix que estan buits. Són ciutats fantasma.
Són ciutats planificades per allotjar milers de treballadors que han de reforçar el creixement de l’economia més gran del planeta. Romanen buides durant anys fins que el Govern obliga les empreses a instal·lar-s’hi i les acaba poblant. Busquen reproduir l’encant de les velles urbs europees. Però són decorats de cartó pedra, com el Poble Espanyol de Barcelona o els parcs temàtics. Enclavaments fantasma que al final acaben com la resta de les ciutats asiàtiques: contaminades, amb embussos de trànsit quilomètrics. Ciutats en les quals cap occidental no voldria viure.
Les ciutats fantasma són una mostra del deliri de la planificació urbana xinesa. I la prova que una gran ciutat no es pot improvisar. Són resultat d’una herència de segles i de saber preservar la història. Les ciutats globals competeixen avui pel capital i el talent. I, segons el recent Chicago Forum on Global Cities, les ciutats preferides són les que estan deixant enrere el cotxe. Són ciutats que donen preferència a la bicicleta, amb grans parcs per passejar, terrasses assolellades, barris equilibrats i art, molt d’art i molta cultura. És allà on va el talent. I el capital.
L’escenari que emergeix d’aquest pa­norama sembla idíl·lic. Però té les seves amenaces. La primera, que poden ser destruïdes pel turisme de masses (salvant les distàncies, encara que no tantes, Barcelona comença a tenir-ne experiència). La segona, que acaben sent refugi per als més rics (Londres i Nova York ja en són bon exemple).
I en aquest èxit, moltes vegades, s’amaga la llavor dels problemes futurs.
(Publicat a La Vanguardia el 6 de juny del 2015)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s