Ametlles

La sequera a Califòrnia, el conreu de l’ametlla i les baixes expectatives del sector a Catalunya

Els ametllers són els primers en florir. Porten tan malament les gelades que entre gener i febrer trenquen ja amb el seu color el paisatge gris de l’hivern. Hi ha camps d’ametllers, però hi ha molts més ametllers al peu dels camins, com si qui els hagués plantat confiés poc en el rendiment i molt més en el valor decoratiu. En realitat, com a conreu, els ametllers han estat un dels germans pobres de la producció mediterrània. Dècades de preus de ruïna han acabat per convèncer a molts que el més raonable era abandonar.

Però els canvis apareixen quan menys se’ls espera. Califòrnia, origen fins ara del 80% de l’ametlla mundial, està a un pas de renunciar-ne a gran part per una sequera que dura ja fa anys i que promet durar uns quants més. Califòrnia ha anat sempre per davant en innovacions agrícoles. Entre aquestes, també, el conreu de l’ametller en regadiu (molt més rendible que el de secà, marginal). Ara s’enfronta al dilema d’elegir “entre les ametlles i la gent” explicava aquesta setmana David MacLennan, president de Cargill, qui afegeix que “hauríem de plantejar-nos si Califòrnia és el millor lloc del món per produir ametlles”.

Cargill no produeix ametlles. Tampoc no és una empresa que hagi mostrat una especial sensibilitat amb les qüestions ambientals (i Califòrnia s’ho mereix , en qüestions energètiques no és exactament un model). Però Cargill és un dels cinc grans de l’agricultura mundial. I el que preocupa aquesta multinacional és la volatilitat que fenòmens com el de Califòrnia provoquen al mercat de matèries primeres. Per a Cargill, la falta de sostenibilitat dels conreus s’ha convertit en un problema perquè desestabilitza els preus en uns mercats que demanden cada vegada més transparència als productors.
Gràcies a una creixent demanda, i a la sequera californiana, els preus de l’ametlla està avui pels núvols. Inversors que ahir provaven sort en altres actius, es disposen ara plantar ametllers per obtenir forts rèdits de la collita. Un d’aquests inversors explicava aquests dies la perplexitat que provoca viatjar a les zones històricament productores (el Camp de Tarragona, per exemple), on es va desplaçar recentment per prospectar camps de conreu. “Pots comprar tot el sòl que vulguis, hi ha hectàrees i hectàrees abandonades” explicava a la tornada.

Hi ha raons que expliquen aquesta situació. Una, la baixa innovació generalitzada en aquest conreu. Una altra, el recel davant uns preus que el petit agricultor veu llunyans i no controla. “Quant durarà aquesta bonança? -es pregunten- Si tothom comença a plantar ara, dins de dos o tres anys els preus s’enfonsaran…”. Però per a l’inversor, que es mira el camp d’una altra manera, la causa està en les expectatives que van generar aquests terrenys durant la bombolla immobiliària i el penós desenllaç final.

Mentrestant, les ametlles esperen.

(Publicat a La Vanguardia el 26 d’abril del 2015)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s