Quan alemanys i francesos s’intercanvien els papers
El prestigi de la tecnologia alemanya data de finals del segle XIX. Neix de la important aportació de la ciència i la tecnologia per ells creada a la consolidació de l’economia i a la seva aplicació als gegants de la química i la metal•lúrgia germànica del primer terç de segle. Després de la Segona Guerra Mundial, amb la difusió a Europa del consum de masses, la indústria va saber aplicar aquesta manera de treballar a la fabricació d’automòbils, cuines, frigorífics… fins al punt de convertir el país i tot el que toca en sinònim de qualitat, efectivitat i seguretat.
En els 2000 Alemanya emergeix com a primera potència de l’euro i completa aquests mèrits amb una particular manera de veure el món i les institucions públiques, en la qual l’austeritat i la rectitud d’inspiració luterana són en el centre de totes les coses.
L’ascens del prestigi alemany ha anat paral•lel amb la idea de la decadència de França, “le déclin”, probablement fruit de l’obsessió que neix de l’odiosa comparació de la seva realitat recent amb els èxits alemanys. La creixent hegemonia dels mitjans anglosaxons hi ha contribuït també: a diferència d’Alemanya, França seria un país encotillat per un capitalisme corporativista en el qual l’estat té sempre l’última paraula i que ha portat a la societat a l’anquilosament.
Però en el lamentable esdeveniment del vol de l’aerolínia GermanWings als Alps francesos, les coses han anat exactament al revés. França ha protagonitzat un desplegament de mitjans modèlic. Ho ha estat el comportament de les institucions franceses en la gestió del conflicte i l’hospitalitat acollidora i eficient de les autoritats locals al lloc dels fets. Com també va ser impecable la intervenció pública del fiscal en el cas: una roda de premsa profusa i precisa que, vista des de l’experiència espanyola amb la justícia, provoca veritable enveja.
En contrapartida, Alemanya s’ha sumit en l’estupor a mesura que s’avançava en la investigació del cas i s’han anat revelant els errors i incoherències que han envoltat la vida professional del copilot que va acabar per estavellar l’avió. El cas acabarà per fer malbé la imatge del grup Lufthansa –malgrat una admissió d’excuses gairebé a la japonesa del president- i forçarà a modificar els seus procediments i criteris per a la selecció de personal. Però erosionarà també la percepció que els alemanys tenen de les seves institucions i d’una societat que fins ara, pensaven, funcionava d’una manera perfecta.
Per uns dies, doncs, Alemanya i França haurien intercanviat els papers que tradicionalment se’ls atribueixen, fetl que il•lustra fins i a quin punt les simplificacions són una guia desaconsellable per entendre el món. Vist des d’aquí, en qualsevol cas, l’únic que queda clar és que encara ens queda molt a aprendre de tots dos països.
(Publicat a La Vanguardia el 6 d’abril de 2015)
Dos de juny 