L’ull americà

Els americans mai no van de broma: de com la pressió sobreVeneçuelaacaba per situar el focus sobre la BPA

Hi ha costums que no es perden. Tant si plou com si cau pedra, com si es declara una crisi financera. El juliol del 2011, només tres anys després que el sistema financer espanyol entrés en risc d’implosió, la família Cierco, propietària de la Banca Privada d’Andorra (BPA), fitxava José Pérez Fernández, exdirector de supervisió del Banc d’Espanya, per presidir la filial espanyola, Banco Madrid. També havien fitxat com a consellera Soledad Núñez, ex-directora general del Tresor. En els dos casos, per “normalitzar” la presència al mercat espanyol d’un banc procedent d’una plaça no fa tant conceptuada com a paradís fiscal.

Deveu pensar que hi ha nomenaments que són, com a mínim, curiosos. Però, no cregueu, no tothom pensa així. Aquest 5 de març del 2015, només 72 hores abans que el Tresor dels Estats Units presentés greus acusacions contra la BPA andorrana per blanqueig de diners procedents d’activitats criminals, José Pérez Fernández presentava a la Fundación de Estudios Financieros de Madrid un estudi dirigit per ell mateix sobre la regulació financera. Clausurava l’acte, i seia al seu costat, el subdirector del Banc d’Espanya, Fernando Restoy.

Què feia impartint doctrina en aquesta trobada el president d’un banc que, segons diuen al Ministeri d’Economia, estan investigant des de fa un any? Doncs res, una obvietat. Resulta que l’home en sap molt de regulació financera, insisteixen tots els que el coneixen. No em negareu que José Pérez Fernández és un home de sort! Tant parlar de la politització de les caixes d’estalvis i de les connivències entre poder polític i financer per acabar, només uns anys després, en conferències com aquesta.

Amb aquests antecedents, un expert en finances de passat esquerrà exclamava aquesta setmana en rellegir la convocatòria de l’acte: “Hem tingut sort que això ho han portat els americans!”. Hem tingut sort. Perquè si no hagués estat perquè l’Administració Obama ha endurit les sancions contra el règim de Nicolás Maduro a Veneçuela i s’ha adonat que la BPA blanquejava 2.000 milions de dòlars d’alts executius de l’empresa estatal Petróleos de Venezuela (PDVSA), potser tot seguiria exactament com fins ara. José Pérez Fernández continuaria fent xerrades sobre regulació financera i la BPA (i potser Banco Madrid) continuarien operant de la manera que ho venien fent.

La frase més repetida aquests dies entre financers i analistes per parlar del que ha passat a la BPA és exactament aquesta: “Els americans mai no van de broma”. I deu ser veritat, perquè el que és a Espanya, no. Tant si plou com si cau pedra o es produeix una crisi financera, sempre tornem a la casella de sortida. A la porta giratòria, si no a alguna
cosa pitjor.

(Publicat a La Vanguardia el 14 de març del 2015)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s