La marca

Espanya té avui una imatge feble a Àsia i dolenta a Veneçuela, a Argentina i… a Espanya

El govern de Mariano Rajoy va crear Marca España el juny del 2012. Un mes després, la prima de risc (que mesura la salut financera exterior d’una economia) va assolir els 650 punts i Espanya va estar a només un pas de sortir de l’euro. Del que es tractava aleshores era de vendre les bondats de l’economia espanyola a l’exterior quan el seu prestigi estava per terra. El 2013 va ser dur per a Marca España. El 2014 menys. Aquest 2015, encara menys.

Segons els informes que elabora Marca España en col•laboració amb l’Institut Elcano, Espanya té avui bona imatge a l’exterior. Una imatge desigual als Estats Units. Una imatge feble a Àsia (a la Xina especialment). I una mala imatge a Veneçuela, a Argentina…y a Espanya.

L’alt comissionat de Marca España, Carlos Espinosa de los Monteros, que ha estat aquesta setmana a Barcelona per presentar-la, ha justificat aquesta mala imatge en la història, que hauria formatat un caràcter especialment autocrític en els espanyols. No hi hauria, per tant, en aquesta percepció negativa rastre de censura cap a una visió monolítica d’Espanya (alguns dirien que directament castellana). Tampoc el reflex dels que la veuen malament simplement perquè ja no se senten espanyols.

Tornem a l’estiu del 2012. Al juny no només estava en joc la pertinença d’Espanya a l’euro. També el nacionalisme català iniciava el camí del sobiranisme. Aquell estiu, doncs, Espanya pensava que podia entrar en implosió, el Govern central apel•lava als valors “propis” com a fórmula per vitaminar-se i una part de la societat catalana començava a pensar que era millor tocar el dos. Mesos després hi va haver lleugers contactes entre el comissionat de la Marca España i la Generalitat. La Generalitat estava per una altra cosa, per la difusió exterior de Catalunya. El comissionat, en això, sempre ha tingut les idees clares: “les marques regionals no existeixen”. Un abisme, vaja.

L’abisme encara hi és. Al vídeo sobre el talent espanyol presentat aquesta setmana a Barcelona apareixen, entre moltes altres coses, els germans Gasol, Mireia Belmonte, la Pedrera, Miró o la Sagrada Família. Tot això projectat sobre una estructura en forma d’una vírgula immensa, que és la grafia que acompanya la “ñ”, única lletra particular de l’alfabet espanyol. Els consultors del comissionat asseguren que l’esmentada grafia reflecteix les ones del Mar Mediterrani, l’adaptació i flexibilitat espanyola davant els contratemps. No crec que els que ho hagin vist ho hagin entès així.
L’únic tangible en tot aquest afer és que l’espectacle de llum i so s’hagi produït en el context del Mobile Congress, a Barcelona, aquesta sí, una marca tangible i ara mateix la més potent de tot l’estat. Prova potser que les administracions proposen i les empreses, i l’economia, disposen.

Una marca que és d’una ciutat però, també, d’una altra manera, molt més oberta i complexa de veure el món.

(Publicat a La Vanguardia el 7 de març del 2015)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s