La Rosa de Foc

L’aparició de Guanyem en el panorama polític de Barcelona obligarà a parlar de la seva economia, del turisme i la ciutat de Congressos

Va ser el periodista hispanouruguaià Antonio Loredo qui va batejar Barcelona com La Rosa de Foc, llicència poètica de sabor romàntic i llibertari amb la que volia expressar el clima d’insurrecció que va envoltar els esdeveniments de la ciutat el 1909, més coneguts com la Setmana Tràgica. La Rosa de Foc ha sobreviscut al temps per reaparèixer cada vegada que la ciutat ha estat escenari de conflictivitat social i política, fossin els esdeveniments de Maig del 37, les protestes altermundialistes contra el Banc Mundial el juny del 2001 o les successives protestes del moviment okupa.

Expressa també una visió de Barcelona segons la qual, sota les llambordes de la ciutat burgesa i avui mundialitzada, s’hi amagaria un univers humà propens periòdicament a la ventada, el malestar del qual acaba sempre en esclats de protestes antisistema. Esclats que estan absents a metròpolis més properes, sense anar més lluny, Madrid.

L’aparició de la candidatura Guanyem com a favorita a fer-se amb l’alcaldia, reactualitza aquesta manera de veure la ciutat en l’imaginari col•lectiu. Els orígens són fàcils de rastrejar en la crisi del 2007 i en les posteriors polítiques d’austeritat. En l’augment de l’atur i en la retallada en les prestacions socials. Però, curiosament, han estat els conflictes relacionats amb l’habitatge -la lamentable realitat dels desnonaments dels que no han pogut complir amb les hipoteques concedides per la banca en els anys de la bombolla-, els que han acabat per catalitzar en moviment polític.

A Guanyem (ara Barcelona en Comú) han confluït la franquícia local de Podemos, la gent de Procés Constituent i Ada Colau, la persona que més genuïnament representa la nova política (com Pablo Iglesias o Albert Rivera a Espanya). I amb ells, Iniciativa per Cataluna, única formació amb experiència de govern dins aquest magma. Al cap i a la fi, ICV ha format part durant dècades del govern que ha modelat la ciutat que ara combat des d’aquesta candidatura.

Els primers temptejos electorals han mostrat una oposició oberta de Guanyem al model econòmic que s’ha forjat en els últims anys. En especial a dues de les màximes expressions: el turisme (i els seus excessos) i la política de congressos que, al seu parer afavoreix la creació d’una ciutat elitista.

Les crítiques al turisme no són noves. El perill del monocultiu turístic ha estat qüestionat per economistes de tots els colors. I excessos com els de la Barceloneta avergonyeixen tots. Sobre el “risc” que comporten congressos com els del Mobile World Congress, la crítica té més de moral que de comprensió de l’economia en la qual està posada la ciutat. “Repartir millor” els beneficis de les dues activitats, com reclamen, és una cosa en la qual difícilment ningú no pugui no estar d’acord.

Però, com passa amb Podemos a Espanya, el missatge de Guanyem tindrà un efecte d’arrossegament en la resta de partits. I obligarà a parlar de la ciutat, de la seva economia i del camí a seguir.

(Publicat a La Vanguardia el 28 de febrer del 2015)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s