El misteri de Martí Luter

La figura del pare de la Reforma protestant es converteix en l’èxit més fulgurant de Playmobil

“Per nosaltres és un gran misteri i ha estat una sorpresa immensa”, explicava aquesta setmana un portaveu del fabricant de Playmobil, Geobra Brändstater, companyia bavaresa amb seu a Zindorf (al nord d’aquest immens land de majoria catòlica) per referir-se al fulgurant èxit de l’última figureta fabricada: Martí Luter, pare de la Reforma protestant.

En només 72 hores, aquesta empresa familiar, una més en la constel•lació de grups alemanys coneguts com a Mittlestand, ha col•locat 34.000 ninots d’aquest personatge històric del segle XVI germànic. Fins al punt que s’ha esgotat l’estoc disponible i han hagut de recórrer a la factoria que el fabrica, a Malta, per tenir més material.

El ninot, caracteritzat com els acadèmics del segle XVI, porta una bíblia en alemany en una mà i una ploma a l’altra. En realitat es tracta d’una producció per encàrrec de l’oficina de turisme de Nuremberg. El ninot va ser presentat el 6 de febrer passat en aquesta ciutat, que el 2017 acollirà els actes de celebració dels 500 anys de la Reforma. Els actes recrearan els dies en què aquest monjo i teòleg va desafiar l’autoritat del Papa de Roma traduint la Bíblia a l’alemany i va clavar a la porta de l’església del palau de Wittenberg les anomenades 95 Tesis, en les quals qüestionava la utilitat de les indulgències i obria la porta a profunds canvis en la civilització europea.

L’objectiu de Playmobil, aquesta vegada, no són els nens, sinó els pares. “Hi ha molt interès a mirar enrere, cap la nostra història. Els pares volen que els seus fills coneguin una història que va tenir tant impacte a Europa”, ha explicat a The Independent Astrid Mühlmann, directora de l’oficina del Govern que prepara els esdeveniments.

Èxit i ressò d’un subtil rearmament moral i ideològic en un continent al qual li queden lluny les guerres de religió, però que es mou en un entorn geopolític cada vegada més canviant, on joves desheretats de la perifèria s’interessen pel Califat islàmic o Vladímir Putin reinventa el paneslavisme en la seva guerra a Ucraïna.

Els ninots de Playmobil són el resultat inesperat de la crisi del petroli de la primeria dels setanta. Creada el 1876, l’empresa treballava amb productes metàl•lics fins que el 1954 es va passar al plàstic. El xoc del petroli va encarir la matèria primera i va obligar Brandstäter a pensar en joguines més petites. La persona encarregada de fer-ho va ser Hans Beck, un aeromodelista fuster de formació.

(Publicat a La Vanguardia el 29 de febrer del 2015)

Hans Beck va pensar des del primer moment en la manera com els nens dibuixarien les figures. El resultat van ser ninots amb el cap i els ulls grossos, un gran somriure i sense nas ni orelles. Els va dotar de mans capaces d’agafar tota mena d’accessoris i un cos articulat que, no obstant això, els manté sempre drets. Curiosament, el sector joguinaire els va rebutjar en un primer moment. Aquells ninots de 7,5 centímetres d’alt els semblaven passats de moda i massa cars. Però l’èxit entre la canalla va ser immediat.
Beck va començar amb indis, paletes i cavallers, va rebutjar sempre imaginaris d’horror i violència i va ser reticent des del primer dia a incloure-hi dinosaures i marcians. Però això el temps també ho va fer canviar. Com les figures femenines, que van començar amb minifaldilla i més tard van incorporar la faldilla llarga (tot i que els pits no van arribar fins molt més tard).
Playmobil ha trampejat el món digital i ha sobreviscut a l’èxit aclaparador de Lego, El grup de Zindorf avui factura vora 600 milions d’euros i les seves joguines consten entre les més venudes darrere el grup danès i de Mattel. Té una plantilla de més de 3.000 persones (més de la meitat a Alemanya) i fàbriques a Malta, Onil (l’Alcoià) i Alemanya mateix. Luter es ven a un preu de 2,39 euros i només es podrà comprar a l’oficina de turisme de Nuremberg o per internet. El grup no havia explotat la veta dels personatges històrics tret del 2012. Aquell any va llançar la figura d’Albert Dürer, pintor del Renaixement alemany, del qual va vendre 60.000 figuretes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s