Inclassificable

Una necrològica de Josep Maria Bosch Aymerich

Hi ha biografies en què el personatge supera el context que li va tocar viure. La de Josep Maria BoschAymerich, enginyer industrial, arquitecte i empresari constructor és d’aquestes. Americà militant i visionari a la Barcelona trista i tancada dels anys quaranta i cinquanta, educat en l’obra pública dels Estats Units i acostumat a l’urbanisme extensiu d’aquell país, BoschAymerich va ser un home inclassificable.

Fill d’un advocat de Girona (i d’una pubilla de Castelló d’Empúries, recalca la seva biografia oficial), va estudiar enginyeria industrial i arquitectura a la Barcelona de la postguerra per acabar a l’Instituto Nacional de Industria el 1944. El ministre Antonio Suances li ofereix anar a l’exterior com a delegat de l’Instituto i ell tria els Estats Units. Fa parada a Cambridge quan la Segona Guerra Mundial encara no s’ha acabat, convertida en refugi d’europeus com Alvar Aalto, Le Corbusier o Walter Gropius, dels quals és alumne. Es gradua al MIT i teixeix una aliança amb l’elit dels Estats Units que l’acompanyarà sempre més.

El 1947, tornat a Espanya, guanya el concurs de director tècnic industrial de la Zona Franca. Asseguren que els seus informes van ser el que va permetre instal.lar la Seat a Barcelona i vèncer així la resistència del llavors director general de l’empresa, José Ortiz Echagüe, un altre enginyer i militar, partidari de portar la fàbrica a Bilbao. El 1953, Martín Artajo firma diversos convenis de col.laboració amb els Estats Units. L’US Navy, encarregada de construir tres bases militars a
Espanya , contacta amb BoschAymerich, que s’acaba associant amb Frederic R. Harris, exalmirall i responsable de construir les instal.lacions petrolieres del golf Pèrsic.

Durant tres dècades, l’enginyer va i ve dels Estats Units. Treballa amb una altra gran constructora, la Bechtel. S’associa amb la Planning Research Corporation, porta giratòria dels tècnics de l’administració americana. Els seus projectes són tan ben rebuts allà com poc escoltats a
Espanya. Vol construir un parc de la Disney a la finca dels Garvey, al costat de Doñana. El govern el rebutja.

A Barcelona projecta, però no materialitza, un túnel de Vallvidrera. El 1965 l’Ajuntament convoca un projecte per urbanitzar el triangle de Pelai-Bergara -plaça Catalunya. BoschAymerich presenta un projecte de gratacel de 40 plantes i crea al seu voltant un nucli d’accionistes amb noms com Miquel Mateu Pla, Luis Olano, les famílies Molins i Recasens, Ildefons Suñol… Però no se’n surt. L’Ajuntament s’espanta i rebutja el projecte.

Llavors es va obrir una fractura entre les maneres de BoschAymerich i una Barcelona que veia llunyana. Encara el 1967 aixeca l’estació d’esquí de Masella. Però es troba millor a Madrid, on construeix diversos edificis a la Castellana o les seus de Campsa i Enagas. A La Moraleja
(Alcobendas) aixeca una urbanització que replica amb habilitat les tècniques apreses de
William Levitt, inspirador del primer urbanisme suburbà dels Estats Units , i amb qui es va associar per crear Levitt BoschAymerich.

El 1951 BoschAymerich va fundar l’Institut d’Estudis Nord-americans de Barcelona i més tard va crear la fundació que porta el seu nom per promoure l’arquitectura i l’urbanisme. Marcat per l’assassinat del seu pare i del seu germà per milicians de la FAI durant els anys de la guerra, BoschAymerich va ser un home ben connectat amb el poder polític de l’època. Durant vint-i-cinc anys va estar al consell d’administració del Banc de Madrid, la palanca d’intervenció financera de
Jaume Castells Lastortras.

Apartat de la vida pública en els últims anys, sobretot després de la mort de la seva dona,
Maria Rosa Escarpenter, que l’acompanyava sovint en els viatges, encara parlava de “repensar
Espanya ” i de “crear un estat ibèric” juntament amb Portugal. Les últimes visites al seu pis del
passeig de Gràcia el descobreixen envoltat d’obres d’art (deRodin a Llimona ) i donant-li blat de moro al seu gall, de nom Mussolini.

(Publicat a La Vanguardia el 20 de febrer de 2015)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s