Cavall de Troia

Quan Schäuble va diagnosticar la proposta grega de Cavall de Troia, no sabia fins a quin punt l’encertava. Ara queda saber què hi ha dins

Yanis Varufakis, economista expert en teoria de jocs, va errar en pensar que el temor a nous desordres a les borses i als mercats de deute, forçaria la resta de socis europeus a ser més “cooperatius” -com en el dilema del presoner-, més disposats a trobar una sortida acceptable per a un govern que acabava d’obtenir la ratificació de les urnes. Va fallar en la premissa. Els mercats havien descomptat aquesta eventualitat i el deute grec es troba avui en mans dels estats, molt menys nerviosos.

D’aquí unes setmanes, quan es conegui el desenllaç de l’actual procés, es podrà llegir millor en què han cedit uns i altres. Determinar fins on ha arribat la voluntat d’entesa i fins on les gesticulacions dirigides als respectius electorats.
L’Europa germànica podrà sentir-se orgullosa de la seva fermesa. Però no està clar que obtingui la victòria moral. Grècia ha quedat aïllada, però s’ha guanyat la simpatia dels qui consideren que Europa és alguna més que un planeta obsessionat per l’estabilitat fiscal. Han passat cinc anys des que va esclatar la crisi de l’euro. El terror de l’elit econòmica i política davant la possibilitat de perdre la moneda va conduir en el seu dia a una única prioritat: la sostenibilitat de l’euro i, en conseqüència, a la cura de ferro per aconseguir l’estabilitat fiscal. En tot aquest temps Europa no ha parlat de gaire res més. O molt poc dels joves, de les minories i de les condicions de vida en situacions d’austeritat.

Per als estalviadors alemanys, l’estabilitat fiscal pot formar part de la seva cultura. No els fa la vida més feliç. Però els referma en les conviccions. Per als aturats del sud, per als joves i les minories, les prioritats són unes altres. Poden “entendre” les raons d’aquesta política. Però si no va a acompanyada de discursos menys abstractes i d’objectius més tangibles per a la realitat de les seves vides, Europa significa ben poca cosa.

Els grecs han estat hàbils a l’hora d’apel·lar a la democràcia. Tant, que cal recordar que no són els únics que van a Brussel·les amb un mandat democràtic. Però cada vegada que Tsipras diu “no” a l’Eurogrup, el suport a Syriza creix. Qualifiquin això com tocar la fibra de la gent, ser irresponsable o simple nacionalisme. Però és la realitat.
Quan Wolfgang Schäuble, el poc empàtic ministre de Finances alemany, va qualificar la proposta grega de “Cavall de Troia” no sabia fins quin punt encertava en el diagnòstic. Ara queda per saber què hi porta dins.

(Publicat a La Vanguardia el 21 de febrer de 2015)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s