Ciutadà Garicano

L’elecció de l’economista per elaborar el programa del partit posarà a prova el seu regeneracionisme espanyol

Un dels fenòmens que més es repeteix en les últimes setmanes quan un conversa amb un madrileny és la descoberta fascinació de l’interlocutor per Albert Rivera, el líder de Ciudadanos. “Què passa amb Rivera? Hi haurà sorpasso?”. Prova que la televisió, que va encimbellar al seu dia Pablo Iglesias, revalida amb el líder de Ciudadanos la funció de principal fòrum de difusió de la nova política.

En aquest cas, el primer que fa el català és aclarir-li a l’interlocutor que difícilment hi haurà sorpasso. Rivera és ben conegut en la política catalana. Però el missatge que transmet és molt concret: assetjament del catalanisme, defensa del castellà, devolució de competències i, en darrer terme, crítica de la corrupció. I per al “mainstream” català, el missatge sona una mica involucionista. A Espanya, la crítica al catalanisme és un grau que li dóna valor al candidat, que conforta. (a la fi un català que no és com els altres!), i que permet a Rivera projectar-se com el Capità Amèrica de la regeneració espanyola.

No hi ha política sense programa econòmic. Podem apunta a l’esquerra. Però en la seva llarga marxa, el programa és tan canviant que caldrà esperar per veure en què es concreta la seva proposta econòmica. Ciudadanos es mou en el centre dreta. I en aquesta línia ha optat per un economista liberal, Luis Garicano.

Integrant de la generació d’economistes formats a les universitats anglosaxones (des dels catalans del col•lectiu Wilson al primer nucli d’integrants del “think tank” Fedea, Garicano va sintonitzar amb el PP en la segona meitat dels 2000. Però es va allunyar d’aquest partit el 2012 després de diversos articles crítics cap a la política del Govern. Un d’ells, el que més va irritar l’Executiu espanyol. criticava la composició de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC), organisme encarregat de regular l’economia i, en teoria independent. La gent de Fedea el va descriure, per dir-ho de forma suau, com una Llotja del Bernabeu a l’engròs, un organisme infiltrat per tota classe de connexions, polítiques i familiars.

Hi va haver qui va acusar Garicano d’anar-se’n perquè aspirava a ser Guindos. Però el seu llibre “El Dilema de España”, publicat el gener del 2014, l’incardina de ple en la febre regeneracionista sorgida en els cercles liberals madrilenys defraudats amb el PP. Orfes de projecte, la implicació de Garicano significa l’adopció per aquests sectors de Rivera com a vector del canvi que propugnen. La CNMC és clau per a l’economia espanyola. Tret d’excepcions, la gran empresa opera en sectors regulats (telecomunicacions, banca, energia). I en el seu actual disseny i composició, està molt lluny del que concep aquest economista com una economia liberal. La CNMC pot acabar sent una de les proves del cotó de Ciudadanos. De les seves ambicions. De saber si el seu regeneracionisme pot anar més enllà que el d’acabar convertit en crossa del PP si aquest perd la majoria.

No hi haurà sorpasso. Però sí diversió.

(Publicat a La Vanguardia el 14 de febrer de 2015)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s