Grècia, el repte i l’oportunitat

A Syriza li faltaven aquest matí dos diputats per conformar la majoria absoluta a Grècia. La coalició que lidera Alexis Tsipras ha sabut capitalitzar el descontentament de la societat grega i l’escàs entusiasme que suscitava el programa de la dreta de Nea Democratia, final i últim valedor de les polítiques d’austeritat de la Troica (BCE, CE i FMI). L’electorat grec ha desatès les amenaces llançades des dels països del nord d’Europa, que són, almenys formalment, els seus creditors, i ha optat per aventurar-se al camí de la negociació. Per una vegada, no passa gaires vegades, la sobirania popular ha pogut amb els mercats.

El discurs majoritari dels mercats sobre els riscos de l’elecció de Syriza s’ha focalitzat sempre en el seu missatge de renegociar el deute (que no implica, necessàriament un quitament). Els mercats i els governs saben que aquest deute és impagable, però temen que una decisió així es converteixi en un precedent per a altres estats de més envergadura i risc sistèmic que Grècia. Es tracta, doncs, d’una qüestió política i cosmètica. Si Syriza aconsegueix forçar la renegociació del deute, l’important és que, almenys sobre el paper, no hi aparegui un quitament.

Però l’arribada de Syriza al poder a Grècia porta també implícit un altre missatge. El de la modernització de l’estat grec. L’estat grec és un estat premodern. La recaptació fiscal és mínima. La major part de les classes altes escapen a Hisenda i mantenen un control sobre l’economia que la impedeix aixecar-se. L’estat és corrupte i clientelar fins als fonaments. Com Espanya, Grècia va rebre molts diners d’Europa per a infraestructures. Espanya va omplir el país d’obres (algunes de faraòniques). Grècia, simplement no les va fer.

Avui s’obre la discussió a l’Eurogrup (els ministres de Finances de la Unió Europea) sobre què s’ha de fer amb Grècia. És probable que d’aquestes converses en surti un acord per prolongar per d’altres sis mesos el venciment del rescat grec. Els convé a tots. Aquests sis propers mesos tindran un caràcter agredolç. Malgrat la força i el suport amb què Syriza va a Brussel·les, aviat descobrirà les veritables regles del joc en el que s’ha posat. Però també serà una prova definitiva per a la capacitat que té l’Europa de l’euro per demostrar que és alguna cosa més que una camisa de força per als seus membres. Per a la resta d’estats europeus, Espanya inclosa, aquestes negociacions indicaran els límits en què es mouran les polítiques econòmiques en els pròxim cinc anys. Sobretot ara, que la política monetària del BCE es retira a un segon pla.

En suma, si Syriza aconsegueix la complicitat del Nord per consolidar la democràcia grega, modernitzar les estructures estatals i avançar cap a una economia més competitiva, tots haurem guanyat. Tsipras ha moderat en els últims dies el missatge i a Europa li interessa un escenari en el qual res no es trenqui (fins i tot, o malgrat les gesticulacions alemanyes).

Sobre Espanya. Com explica avui Luis de Guindos, Espanya no ha estat rescatada, i per tant, no és comparable amb Grècia. El missatge té també una lectura ambivalent. Malgrat les comparacions, Espanya no ha estat precisament un dels estats que més ha retallat la despesa social (la comparació amb Grècia ens faria enrojolar). Però tampoc no ha reformat les estructures necessàries per modernitzar l’economia. Hi ha seriosos problemes en política d’infraestructures, greus en matèria de competència, i hi ha també un problema de corrupció. Finalment hi ha també un problema territorial greu (Catalunya), del qual no se’n vol parlar. Si Podemos se sent reforçada pel triomf de Syriza a Grècia, haurà d’entendre això. El futur no està tant (o només) en renegociar el deute exterior. Sinó en reformar les estructures de l’estat espanyol perquè aquest funcioni. I en això hi ha encara molt per fer.

No sigui que acabem canviant una casta per una altra.

(Publicat a La Vanguardia el 26 de gener del 2015)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s